redrube

Palau Baró de Quadras

Josep Puig i Cadafalch

Avda. Diagonal, 373 – Barcelona

.01

La Barcelona del tombant de segle

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va tenir importants conseqüències per a Catalunya i Barcelona. El suport dels catalans a la corona dels Habsburg i l’arribada dels Borbons a la corona espanyola va suposar un càstig per a Catalunya. A més de la repressió política, Barcelona va esdevenir una ciutat militaritzada, dirigida pels governadors civils que no deixaven de ser militars. La construcció de la Ciutadella per tenir controlada la ciutat, la destrucció del barri de la Ribera, el manteniment de les muralles que envoltaven la ciutat, la supressió de les institucions catalanes, la prohibició de la llengua, l’eliminació de la Universitat, la supressió del comerç directe amb Orient i Occident… van ser algunes de les imposicions Borbòniques a la ciutat.

A meitats del segle XVIII, Barcelona havia començat el camí cap a la industrialització. Una indústria basada en el tèxtil cotoner i la fabricació de teixits indians que exportava a l’estat i a Amèrica. La Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies van significar un punt d’inflexió en aquest creixement industrial, però la mecanització tèxtil i la nova xarxa ferroviària de transports (1840, tren Mataró-Barcelona) van propiciar el canvi d’una societat agrària a una societat industrial.

Des de 1840 sorgeix de manera insistent la necessitat d’enderrocar les muralles per poder fer de Barcelona una ciutat moderna i industrial. El decret serà redactat el 1843, però no serà fins al 1854 que l’estat donarà el permís per fer-ho sota el crit de Abajo las murallas! El decret per l’enderrocament de les muralles comportà la necessitat de realitzar un projecte de nou model de ciutat. Des de la capital de l’estat es va proposar un projecte dissenyat per l’enginyer urbanístic Ildefons Cerdà.

Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876)

Ildefons Cerdà i Sunyer (Santa Coloma de Centelles, 1815-Caldas de Besaya, 1876) va ser enginyer, urbanista i polític català. Va néixer en el si d’una família tradicional catalana. Va estudiar al seminari de Vic, per continuar cursant matemàtiques i arquitectura a Barcelona (1832). Després va estudiar la carrera d’enginyer de camins a Madrid, graduant-se el 1841, on va ingressar en el cos d’Enginyers de Camins, Ports i Canals. Va participar activament en la vida política, arribant a ser diputat a les corts de Barcelona el 1850, i president de la Diputació. El 1855 presentà al concurs pel pla d’ampliació de la ciutat de Barcelona. Ildefons Cerdà va presentar el seu Plan del Ensanche de Barcelona que va ser aprovat el 1858 i redactat definitivament el 1859. El 1867 va publicar la seva Teoría General de la Urbanización, on va presentar les seves solucions als problemes de concentració demogràfica a les ciutats amb un gran creixement industrial, i que ja havia reflectit en el Pla Cerdà de Barcelona.

La mort dels seus dos germans, el van convertir en hereu del patrimoni familiar. Per aquesta raó va abandonar la seva feina al cos d’enginyers per tornar a Barcelona i dedicar-se plenament a la seva passió, l’urbanisme.

El Pla Cerdà comprenia la realització d’uns carrers paral·lels al mar i uns altres perpendiculars, amb amples avingudes diagonals. Els carrers tenien una amplada de 20 m, en alguns casos amb amplades superiors. Per facilitar el trànsit urbà, va proposar la idea de xamfrà, cada un de 20 m, que convertien les interseccions de carrers en una mena de plaça. Les illes de cases no es construïen completament, tan sols en dos dels costats, els altres dos havien de ser jardins. Els terrenys de fora muralla, que fins ara s’havien utilitzat com a camps agrícoles i zones militars, finalment quedaren urbanitzats, creant-se el que tots coneixem com l’Eixample.

L’Exposició Universal del 1888 no només tingué conseqüències a nivell urbanístic i arquitectònic, sinó que provocà una transformació cultural a través de la Renaixença. Aquest moviment literari que tenia la voluntat de fer renéixer el català com a llengua i recuperar la història del país, a poc a poc es va anant imposant com un moviment cultural amb influència en totes les manifestacions artístiques, però amb un pes important en l’arquitectura i les arts aplicades. La nova burgesia catalana tenia inquietuds, un nou sentiment nacional i la necessitat de reivindicar el seu nou estatus social. Aquest nou moviment artístic és el que anomenem Modernisme, que anhelava transformar la societat catalana i convertir-la en una societat moderna i nacional.

El Modernisme va voler trencar amb les formes del passat i crear un nou art, és un moviment eclèctic que tinguè un important pes en l’arquitectura. L’arquitectura modernista suposà una renovació de les formes inspirades en la natura, la utilització de nous materials i un sentiment nacional. A Catalunya, el Modernisme adquireix una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d’Europa amb personalitats com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Aquest moviment cultural va impregnar totes les arts. A la resta de manifestacions artístiques apareixeran personatges tan rellevants com els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas, els escultors Eusebi Arnau i Josep Llimona, el moblista Gaspar Homar, el vitraller Lluís Rigalt…

Projecte original del Pla Cerdà

La Diagonal

Va ser projectada per Ildefons Cerdà com una de les vies principals de l’Eixample, junt amb l’Av. Meridiana. L’Avinguda talla de manera obliqua la retícula de mansanes dissenyada per l’urbanista. Les dues avingudes es creuen a la Plaça de les Glòries i s’ajunten amb la Gran Via, lloc on Cerdà va projectar el futur centre de la ciutat. El primer tram de la Diagonal va néixer el 1884 amb la construcció dels carrers que hi ha entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. El fet de començar per aquest tram era tan senzill com que era la part més elevada de la dreta de l’Eixample, encara que aquest sector ja pertanyia al municipi de Gràcia.

.02

La família Quadras

José Quadras i Prim (1822-1901)

José Quadras i Prim (13/10/1822-30/12/1901) va néixer a Vic i es va casar amb M. Rosa Feliu i Coma (Calella, 14/6/1835), amb la que va tenir tres fills: Manuel, Enriqueta i Antonio Quadras i Feliu. El pare de José Quadras va ser Pere Quadras i Camps (Vic, 1769-1853), un prestigiós escultor de Vic que estudià a Barcelona a l’escola de la Llotja i va ser pensionat a Roma. A la tornada a Vic va obrir un taller d’escultura a la Plaça Major des d’on va aplicar la seva formació neoclàssica. Va ser professor de l’Escola de Dibuix de Vic fins arribar a ser director.

El 1876, arran del seu matrimoni amb M. Rosa Feliu i Coma, José Quadras esdevindrà el continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomas Coma i Miró, que el 1893 va canviar la raó social per Cuadras, Feliu i Compañia. Aquesta fàbrica havia estat creada el 1840 i era la pionera en la producció de teixits d’estam a Espanya. Quadras creà, més endavant, una altra fàbrica a Sabadell. La filatura d’estam és una branca dintre de la indústria llanera. A finals del segle XIX va viure una modernització que a Catalunya es va centrar, principalment, entre Sabadell i Terrassa, i que va arribar al seu creixement màxim durant la I Guerra Mundial. Els continuadors del negoci familiar foren els seus fills, Manuel Quadras i Feliu i el seu germà Antonio Quadras i Feliu.

Manuel Quadras i Feliu (1860-1927)

Manuel Quadras i Feliu (1860-1927) va esdevenir el I Baró de Quadras el 1900, títol atorgat per la Reina Regent Maria Cristina, mare d’Alfons XIII. Inicialment, es deia que era en memòria d’una antiga Senyoria que datava de 1378, tot i que sembla que no és així. Manel Quadras es casà amb Joana Veiret Xipell (1862-1939), i tingueren dos fills: José i Maria Quadras Veiret.

El Baró havia encarregat a Josep Puig i Cadafalch la rehabilitació de l’antic castell. Satisfet amb l’execució final li encarregà la remodelació de l’edifici que tenia a Barcelona, el futur Palau Baró de Quadras. A Massanes, Puig i Cadafalch  en va construir un gran casal d’estil neogòtic, que disposa de tres pisos i dues torres amb merlets a cada costat. A unes de les parets de la construcció apareix la següent inscripció:

“La Baronia de Quadras , engrandida per Ramon de Quadras el 8 de febrer de 1378. Perduda per en Joan de Quadras, menor, a 15 d’abril de l’any 1665. Recobrat son territori a 8 de Janer del any 1898 y son títol a 16 d’abril de 1900 per don Manuel de Cuadras” (Tot i així, no s’ha trobat altres documents que corroborib aquest fet).

Puig i Cadafalch ja havia treballat a la comarca de La Selva, concretament a Lloret de Mar al Santuari de Sant Pere del Bosc i al mateix cementeri.

L’escut de la família mostra els cognoms de les quatre famílies, Quadras, Feliu, Prim i Coma. El nom complert del primer Baró de Quadras era Manuel Quadras Feliu Prim i Coma.

El successor del títol fou el seu fill Josep de Quadras i Veiret (1889-1965), II Baró de Quadras. De professió advocat, també fou tinent alcalde de Barcelona i es casà amb Pilar de Camps i de Casanovas, filla dels marquesos de Camps. La filla del I Baró de Quadras, Maria de Quadras i Veiret es casà amb Joan Nadal de Vilardaga, que el 1900 havia adquirit el Palau Mornau (actual Museu del Cannabis, carrer Ample) i li havia encarregat a Raspall que li fes la remodelació.

.03

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític català. Va defensar amb gran esforç el seu país amb la finalitat de veure’l novament en el seu màxim esplendor. Va realitzar estudis sobre la llengua, l’ordenació jurídica de l’Edat Mitjana a Catalunya. Es va especialitzar en art romànic del qual va publicar obres que li van donar fama internacional. Va ser promotor de les excavacions d’Empúries a partir de 1908.
Fill de Joan Puig i Bruguera i de Teresa Cadafalch i Borgunyó, va estudiar al Col.legi de Santa Anna dels Escolapis de Mataró. La família es dedicava a la producció de teles a Mataró. Des de la seva joventut va començar a fer col.laboracions literàries on ja s’apreciava el seu sentiment patriòtic. Puig i Cadafalch va interpretar la necessitat de conèixer la història del nostre país per poder crear un relat nacional que pogués enfrontar-se al centralisme vigent. Les seves idees queden reflectides en els seus escrits:

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me?
Dels Berenguers i Jofres un sol no n’ha quedat?
Han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me?
I les barres catalanes, quin llamp les ha trencat?

Josep puig i Cadafalch 1875

L’interès de Puig per la història, les arts i les ciències, el portarà el 1883, a estudiar arquitectura a l’Escola Provincial d’Arquitectura. Al mateix temps va cursà ciències físico-matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Com a estudiant, es va implicar en política entrant a formar part del Centre Escolar Catalanista, la secció estudiantil del Centre Català de Valentí Almirall. Aquí va conèixer grans personalitat del món del catalanisme polític com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Es va doctorar en Ciències físiques i Matemàtiques al 1889 a Madrid, i el 1891 terminà els seus estudis d’arquitectura a Barcelona. Va rebre l’admiració del director de l’escola, Elies Rogent i del seu professor Lluís Domènech i Montaner.

.04

El Palau Baró de Quadras

El Palau Baró de Quadras és un edifici remodelat per Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1906 per encàrrec de Manuel Quadras i Feliu, I Baró de Quadras. Els primers plànols de la reforma daten del 1902, i les primeres factures són ja de 1903.
L’edifici, que ja existia, havia estat construït, el 1882, amb 4 pisos d’alçada per un mestre d’obres per encàrrec del comerciant Bonaventura Babot Guillermo. El 15 de juny de 1884, comprà la casa Josep Quadras Prim, propietari de la societat tèxtil José Quadras i Prim. A la seva mort, l’edifici passà a mans del seu fill gran, Manuel Quadras i Feliu, I Baró de Quadras. El Baró, satisfet amb el disseny que Puig i Cadafalch havia fet entre l’any 1900 i 1903 als seus terrenys de Massanes, li encarregà la remodelació de la casa que havia heretat a Barcelona, amb façanes a l’Avinguda Diagonal i al carrer Rosselló. Els llibres de comptabilitat informen que la reforma de la casa de l’Avinguda Diagonal s’inicia el 1903 i finalitza el 1906.

Fou una de les primeres cases construïdes a l’Avinguda Diagonal. Tot i que la finca no era gaire atractiva ja que no tenia més de 12 metres d’amplada de façana, Puig i Cadalafalch va saber atorgar-li una aparença vistosa. Realitzà una reforma radical d’una casa preexistent amb façana al carrer Rosselló i on només va reutilitzar uns pocs elements estructurals. És un clar exemple del goticisme de Puig i Cadafalch. L’edifici ens fa pensar en els palaus gòtics barcelonins on repeteix l’ús d’escultures goticistes amb profusió de l’ús de la ceràmica de colors amb certa influència de l’arquitectura islàmica.

Façana

El Palau té dues façanes completament diferenciades, amb dos estils diferents. La façana de l'Avinguda Diagonal, bastida amb pedra tallada connecta amb les cases anteriors, mentre que, la del carrer Rosselló és un simple arranjament de la que ja existia, seguint la tipologia de les façanes de l’Eixample. La façana principal de l’edifici és la que dóna a la Diagonal. És una barreja d’estils on destaca el plateresc de la tribuna correguda amb vuit finestres, i que, a sobre, té un balcó flamíger amb pinacles i mènsules amb quatre portes. També cal destacar l’estil nord-europeu de les mansardes i el voladís de sota que trobem a la part superior de la façana.

Vestíbul

Es parteix de l’esquema organitzatiu d’un palau gòtic, amb un pati central des del qual s’accedeix al pis principal i, al voltant del mateix, s’obren les habitacions principals que s’il·luminen a través de les finestres de les façanes o des dels patis interiors adossats a les mitgeres. Els interiors ens transmeten un regust musulmà. Abans d’accedir a l’escala noble, sota tres arcs amb columnes de pedra i capitells amb ornaments florals hi ha el pati central. Al centre del pati hi ha una font pròpia d’un pati andalusí i una claraboia que combina el vidre plom i el vitrall i que permet l’entrada de llum natural a la vivenda de l'habitatge.

Saló

Espai amb vista a l'Avinguda Diagonal, el carrer principal. L’estança està formada per una sala i unes columnes que separen un segon espai en forma de galeria. Des de la cantonada, es pot veure l'escultura de Sant Jordi i la Casa de les Punxes. Destaca la marqueteria dels parquets i els esgrafiats florals de les parets a la part superior. La part inferior de les parets estaven folrades de tela. Les columnes són de marbre amb les bases i els capitells decorats amb motius florals. Les finestres de la galeria són de fusta amb la base i la part de dalt decorada amb uns vitralls coneguts com a tiffany. Les columnes que envolten la sala estan separades per arcs arabitzants. Trobem enteixinat de fusta policromat al sostre, i amb uns grífols a les bigues.

Menjador

L’estança es troba a la part ben orientada de l'habitatge, amb el sol que escalfa a l'hivern. En entrar a la sala, veiem tres grans columnes que separa el que havia estat el menjador i saló de la tribuna. El gran finestral té decoració floral a la part superior amb tonalitat blaves i liloses. Trobem una porta de fusta amb peces de llautó on es distingeix una fulla d'acant, que portava a l'antic dormitori dels Barons. El terra és de parquet. La peça que més destaca a la sala és la llar de foc, enmarcada per dues columnes amb curiosos capitells. La peça en sí, està decorada amb metall, on hi ha representat l'escut de la família i ceràmica reflectant. Aquesta llar e foc amaga una espècie de passadís que ajudava a escalfar l'estança.

Bany

El bany del palau avui en dia no existeix, ja que la casa ha tingut diferents usos d'ençà que la família ja no hi viu. De fet, va ser una de les primeres “cambres de bany” de la ciutat tal i com les entenem nosaltres avui en dia: amb banyera, pica, tocador i un WC de fusta. Les parets estan enrajolades des del terra fins a una alçada considerable, però sense arribar al sostre. La part superior i el sostre estna decorats amb pintura. Hi havia un vitrall fet amb esferes de vidre o cibes que ja no es conserva..

Cuina

El 1972, la casa fou adquirida per l'ajuntament de Barcelona qui va destinar l'immoble com a Museu de la Música.<br /> Va ser llavors quan, la cuina, situada als Baixos del Palau, va ser transformada en despatxos.

La casa ha patit molts canvis des de 1972. A principis dels anys 80 s’instal.là el Museu de la Música, que es va traslladar a l’Auditori al 2001. El 2003, l’edifici es va convertir en la seu de Casa Àsia fins el 2013.
Actualment, i des del 2013, l’edifici és la seu de l’Institut Ramon Llull.

.05

Que és L’Institut Ramon Llull?

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalanes a nivell internacional.

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic que té com a objectiu promoure en l’àmbit internacional, els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament, i la producció cultural catalana en d’altres àmbits com les arts visuals, el disseny, l’arquitectura, les arts escèniques, la música o el cinema.

L’Institut Ramon Llull fomenta els intercanvis artístics i culturals a l’exterior i dóna suport als estudis de llengua en l’àmbit universitari.

El Palau Baró de Quadras, catalogat com a Monument Històric Artístic d’Interès Nacional és la seu de l’Institut Ramon Llull des de l’any 2013.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en grup

VISITES ESCOLARS

sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org