La Llotja de Mar

Plaça Palau s/n – Barcelona

.01

El Consell de Cent

Al segle XIV, en plena Edat Mitjana, Barcelona ja era un gran centre mercantil. Barcelona rebia mercaders d’arreu de la Mediterrània i d’Europa. Però no hi havia un lloc concret per reunir-se i negociar. Llavors el Consolat de Mar, l’elit dirigent de l’estament mercantil de Barcelona, va impulsar la construcció de la Llotja.

Qui era el propietari de la Llotja? El Consell de Cent va promoure la construcció de la Llotja, però fou el Consolat de Mar qui pagaria les obres i qui es faria càrrec del manteniment i de l’ampliació de l’edifici; i, per tant,
des del primer moment, es convertiria en el propietari de la casa. A canvi, el Consell de Cent es va reservar l’ús de la casa per celebrar grans actes.

Què era el Consell de Cent? Era el govern municipal de Barcelona. Estava format per cent membres, que representaven els tres principals estaments de la societat. I els mercaders hi tenien una representació important.

.02

La construcció de La Llotja

Per què es va construir aquí la Llotja? Fa més de sis-cents anys, els vaixells fondejaven prop de la platja situada davant del solar on es va decidir construir la Llotja. En aquella època la línia de la costa no era la mateixa que en l’actualitat. L’actual Passeig d’Isabel II era la platja, i uns dos-cents metres mar endins, hi havia l’illot de Maians que estava unit al continent amb un istme que s’anomenava “lo Morro”. Aquell espai resguardat, feia de port, on fondejaven els vaixells. Les barques, varades a la platja, estibaven i desestibaven les persones i la mercaderia dels vaixells. Els mercaders de la ciutat necessitaven un lloc per reunir-se y fer negocis, i per aquest motiu es demanà permís al rei per a construir una edifici amb aquesta finalitat. El 1339, s’aconsegueix el permís real i s’adquireixen els terrenys que hi havia davant la platja.

.03

La Llotja

Sala de Contractacions

És l’espai més antic de l’edifici, acabat de construir el 1397, i destinat a les reunions de mercaders i a la concreció de negocis, sobretot internacionals. Al Saló de Contractacions es va ubicar la llavors recent creada Taula de Canvi de Barcelona, organisme creat pel Consell de Cent, que fou el primer banc públic de la història. Entre les funcions que tenia assignades estava la de fomentar el comerç l’activitat mercantil de la ciutat, controlar les bones pràctiques bancàries, o custodiar els dipòsits dineraris dels mercaders. I amb aquests dipòsits bancaris finançava empreses militars de conquesta de la casa reial catalano-aragonesa. Aquest organisme va estar actiu fins que al 1714 el rei Felip V va liquidar el Consell de Cent després de la Guerra de Successió.

Pati dels Taronger

Des dels seu inicis es va utilitzar com a espai recreatiu pels comerciants, encara que això no impedia que hi contractessin negocis. També es celebraven els actes destacats de la Llotja i del Consell de Cent. Se li va donar aquest nom perquè inicialment hi havia tarongers i llimoners. Però van ser eliminats amb la reforma neoclàssica, i es va construir l’obra que actualment envolta el pati.

La reforma Neoclàssica

A mitjans del segle XVIII, Catalunya va experimentar un fort creixement productiu i de població, que va fer recuperar la força econòmica de las classes mercantils. Fruit d’aquesta recuperació és la creació de la Junta de Comerç de Catalunya, hereva del Consolat de Mar, que tenia la missió de fomentar la producció agrària, la fabricació i el comerç. La Junta es farà càrrec de l’edifici de la Llotja i s’encarregarà a l’arquitecte Joan Soler i Faneca el projecte de rehabilitació de l’edifici, donant-li l’estil neoclàssic actual, però conservant els elements gòtics. Les obres s’inicien l’any 1771 i tindran un cost d’un milió de llibres catalanes (equivalents a uns sis-cents milions d’euros).

El Saló de Plens

Es troba a la part alta de l’antiga capella del Pati. Aquesta sala ha estat adequada recentment per celebrar-hi els plens de la Cambra de Comerç, l’actual propietària de l’edifici. La persona representada en el quadre que presideix el Saló és Antoni de Campmany, una personalitat important en la història de Catalunya, que va viure en l’època de la Il·lustració. Va ser l’investigador que va documentar la història del comerç marítim català de l’Edat Mitjana, a més d’un dels pares de la primera Constitució espanyola (la de Cadis, anomenada “la Pepa”). Va ser el pioner de la idea “Nació de nacions” aplicada a Espanya.

La Sala del Tribunal del Consolat de Mar

Era la sala on es celebraven les conciliacions i judicis dels comerciants que estaven acollits al “ius mercatorum”, el dret mercantil català. Les seves resolucions i sentències tenien la mateixa força que les que emetia la justícia ordinària. Aquesta sala pertany a la part de l’edifici que es va construir amb la reforma neoclàssica. El Tribunal del Consolat de Mar estava situat a la part antiga; però quan Felip V va confiscar la Llotja i la va convertir en una caserna, el Consolat va ser forçat a marxar a una casa propera. Passat quasi un segle, quan la Llotja va recuperar la seva naturalesa mercantil, la Junta de Comerç va emplaçar el Consolat de Mar a l’edifici, amb la idea de recuperar les seves funcions històriques.

El Saló Daurat

Va ser construït durant la reforma neoclàssica per a celebracions socials. Però el seu mobiliari i la seva decoració actual són d’una redecoració de principis del segle XX que es va encarregar a l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.

Saló Lucrècia

Fou l’espai destinat a les reunions del membres directius de la Junta e Comerç, i actualment de la Cambra de Comerç. A les seves parets s’exposen els retrats de tots els presidents de la Cambra des de la seva fundació, a finals del segle XIX. El primer president de la Cambra fou Manuel Girona i Agrafel, banquer i alcalde de Barcelona, comissari de l’Exposició Universal de 1888, i que va finançar la construcció del Canal d’Urgell, l’obra civil més important de la Catalunya del segle XIX.

Saló de Cònsols

Junt al saló de Contractacions, és la part més antiga de l’edifici; és a dir, el nucli gòtic de la Casa de la Llotja. Inicialment, es feia servir com a magatzem i arxiu del Consolat de Mar. Amb les obres de recuperació modernes, quan es va destapar l’estructura gòtica d’aquesta sala, es va decidir anomenar-la Saló de Cònsols.<br /> Quan Felip V va confiscar la Casa de la Llotja per convertir-la en una caserna, el Consolat de Mar va ser traslladat, a la força, a un altre edifici. Aquesta sala va ser convertida en un dormitori de soldats. Però després, quan la Junta de Comerç va recuperar la propietat de l’edifici, hi va instal·lar les aules de les escoles professionals, destinades a formar als professionals que demandava l’economia catalana.

La Cambra de Comerç

La Cambra de Comerç, fundada el 1886, és l’entitat hereva de la Junta de Comerç. És l’actual propietària de l’edifici i la seva seu, tal com passava amb la Junta de Comerç.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en Grup

sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org