redrube

Casa Felip

Telm Fernández i Janot

calle Ausiàs Marc, 20 – Barcelona

.01

Introducció

La Casa Felip és un edifici situat al número 20 del carrer Ausiàs Marc de Barcelona, a l’illa coneguda com la “zona d’or del tèxtil”. Aquesta zona de l’Eixample es va enriquir a la fi dels segles XIX quan la nova burgesia va encarregar la construcció de les seves residències per viure amb les seves famílies al costat de les manufactures tèxtils que s’havien instal·lat a la zona i de les quals alguns eren propietaris.

La construcció o remodelació dels edificis responia al nou ideari innovador de finals de segle que defensava l’arquitectura com un art total i integrador i que, alhora, va promoure la revitalització dels oficis artesans. Un moviment artístic que coneixem com a Modernisme i que va tenir una expressió particular i singular a Catalunya. L’enderrocament de les muralles que voltaven la ciutat, la nova urbanització de l’Eixample a través del Pla Cerdà i l’Exposició Universal del 1888 van ser la plataforma que va permetre un canvi radical de la ciutat de Barcelona. Seguint els models de les grans capitals europees, es va crear un nou concepte d’habitatge de tal manera que es van deixar de construir palauets familiars i individuals per edificar cases de veïns on el propietari vivia al pis principal i obtenia un rèdit dels lloguers de la resta dels pisos, llogats a altres famílies.

.02

Telm Fernández i Janot, l’arquitecte

Telm Fernández i Janot va néixer a Barcelona 1855 i va morir a la mateixa ciutat el 1926. L’any 1873 ingressà a l’Escola Superior d’Arquitectura on es va llicenciar el 1876.

En els seus inicis va exercir d’arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassoles, municipi encara no integrat a la ciutat de Barcelona fins a 1897. Entre els seus treballs hi havia la façana de l’Ajuntament, que va ser construïda el 1884 i lamentablement enderrocada el 1968.

Ràpidament va ser sol·licitat per l’alta burgesia per dissenyar els seus habitatges. Entre les seves obres destaca la casa de Modest Andreu al carrer Ali Bei, construïda entre 1902 i 1906, i l’ampliació de l’edifici de la Central Catalana d’Electricitat, original de 1896-1899 de Pere Falqués. També va ser l’arquitecte de les conegudes com cases Felip al carrer Ausiàs Marc, dos edificis entre mitgeres que segueixen l’estil de l’època.

.03

Manel Felip i Sintas

Manel Felip i Sintas

Manel Felip i Sintas va ser la persona que va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Telm Fernandez. Nascut prop de l’any 1858, era fill de Bonafici Felip i Badia i Maria Sintas i Parpal. El pare de Felip era originari de Cardona i es dedicava a l’activitat tèxtil.

Seguint l’herència familiar es va dedicar també al tèxtil, especialitzant-se en la llana i el cotó. Es va casar amb Elvira Perez Capdevila, la família del dirigia l’empresa tèxtil Enrique Perez i Germans.

El 1905 va encarregar a Telm Fernandez i Janot la construcció d’un edifici com a residència familiar en uns terrenys que posseïa a l’Eixample. El matrimoni va anar a viure al pis principal de la finca, a la Casa Felip.

El matrimoni no va tenir fills, i a la mort de Manel Felip el 2 de febrer de 1913 a l’edat de 55 anys, la seva hereva universal va ser la seva dona Elvira, que va morir el febrer de 1936. A la mort d’Elvira, sense descendència, la Casa Felip l’heretaren les seves nebodes, i el 1975 la va adquirir l’Ordre dels Germans Salesians del Tibidabo. Cinc anys més tard, s’hi va instal·lar, al pis principal, l’empresa tèxtil Noguera i Vintró, i el 1990 es convertí en la seu del Cercle Comtal. Finalment, el 1997 l’antiga residència dels Felip fou adquirida pel Sr. Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic i col·leccionista d’art contemporani. Després d’una important restauració del pis principal sota la direcció de Joan Llopis, el Sr. Vila instal·là les oficines de la Fundació Vila Casas, creada el 1986 per promocionar l’art contemporani català.

.04

La Casa Felip

La Casa Felip és un edifici situat al districte de l’Eixample de Barcelona que porta el nom de la persona que va encarregar la seva construcció, Manel Felip i Sintas. És un edifici que consta de planta baixa i cinc pisos realitzat en estil modernista. La construcció va tenir lloc entre 1905 i 1913 i està situat al costat d’un altre edifici de Telm Fernandez que també havia encarregat Manel Felip. De fet, Felip posseïa uns terrenys a l’Eixample i en l’any 1901 va encarregar a l’arquitecte que li construís un edifici de pisos al número 16 del carrer Ausiàs Marc. Segurament, content amb el resultat en els terrenys contigus, que també eren de la seva propietat, li encarregarà un edifici de nova planta on aniria a viure amb la seva dona Elvira a la planta principal.
La Casa Felip consta de soterrani, baixos, tres pisos i terrat. A les golfes es va instal·lar el servei de la casa, el xofer i el porter. La novetat de l’època va ser eliminar els pisos baixos i guanyar espai a peu de carrer per instal·lar comerços.
L’edifici és una mostra rellevant de l’ideari de l’època, el Modernisme, on destaca la proliferació de les arts aplicades que tenen un paper principal en  l’interior de l’edifici: vitrall, esgrafiat, forja…

Façana

La façana es caracteritza per tenir un plantejament simètric que queda tallat pel moviment que atorguen els balcons dels pisos superiors i les dues tribunes del pis principal. Els elements ornamentals produeixen un gran contrast amb una façana plana realitzada amb grans i pesats blocs de pedra de Montjuïc. Les tribunes estan tancades amb vidre transparent i ornamentades amb motius de pedra que sembla que estiguin en moviment i que estan clarament inspirats en la natura. Cal destacar el conjunt de mènsules d'estil rococó i el coronament de l'edifici en forma de ``coup de fuet``.

Vestíbul

Un cop a l'interior, les protagonistes són les arts decoratives, que tenen un paper determinant en la decoració de la casa. L'arquitecte va plantejar un vestíbul a l'estil d'un palauet, amb una impactant escala principal reservada als propietaris i un gran arc de guix que ens dóna accés a l'ascensor, a l'escala dels veïns i a la garita del porter. Totes les parets estan decorades amb estuc i esgrafiat amb diferents motius florals i amb una gamma cromàtica de tonalitats ocres i verds. El treball podria ser obra de Joan Paradís, estucador que va treballar en importants edificis durant aquests anys.

Interior

A l'interior de l'habitatge es conserva l'arquitectura i decoració de principis del segle XX, harmonitzada amb algunes de les obres d'art contemporani de la col·lecció del propietari. Aquest contrast interessant queda integrat en la decoració del pis principal. La porta d'entrada al pis principal és de fusta de roure decorada amb ferro forjat i un vidre translúcid. Al centre de la porta es representa un gira-sol, vinculat a la devoció a Déu. Però també tindria una relació amb el possible origen americà dels negocis dels Felip. El gira-sol es repeteix constantment a l'interior de l'habitatge, i apareix en molts dels sostres.

Capella

Al hall de l'habitatge trobem la capella particular de la família, on tenim coneixement que se celebrava missa els diumenges amb assistència d'amics i veïns. La capella és una mostra de la religiositat dels propietaris. És un espai de petites dimensions al qual s'accedeix a través d'una porta de fusta decorada amb motius florals en la seva part exterior, i que contrasta amb les pintures d'àngels celestials de la part posterior. Al sostre es representa la Sagrada Eucaristia. L'estètica de la capella la identifiquem amb l'ideari del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució creada el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona i defensora de la moral catòlica i les virtuts familiars.

Saló de respecte

Situat a la façana d'Ausiàs Marc trobem el saló de visites. És d'estil neorococó i la seva decoració recorda a la dels palaus francesos del segle XVIII. Aquest canvi de decoració i aquesta recuperació d'estils i gustos del passat fou molt habitual en aquella època. És un espai que mostra riquesa i ostentació amb la intenció de recordar els salons aristocràtics de la França de Versalles. El paviment de l'estança és geomètric, amb marqueteria de fusta de boix, bedoll i noguera i amb tres colors diferenciats de fusta. El saló també està dividit en dos espais separats per un arc que descansa sobre columnes de marbre de Carrara amb els capitells decorats amb motius vegetals i color daurat.

Servei

El passadís que dóna accés als espais de servei transmet un estil decoratiu diferenciat amb uns dissenys més simples però no per això de menys bellesa. Destaca la gran finestra en forma de papallona que permet l'entrada de llum a la cuina de la casa. La cuina conserva actualment les rajoles originals que cobreixen les parets i el sostre. Trobem també un tram d'escales que donen accés a un petit espai de sostre baix que podia utilitzar el servei dels Felip. En aquest petit passadís també es pot veure la porta de servei del pis principal.

Saló familiar

Ens situem ja a la part privada o familiar dels Felip, el saló. S'accedeix a través de dues portes que combinen fusta amb motius vegetals i vitralls translúcids de vidre plomat amb temes florals. El saló-menjador està concebut com una estança íntima, que contrasta enormement amb el luxe i la riquesa del saló de respecte. En el seu interior, podem observar la bellesa de les arts decoratives en els seus mosaics, fusta, vitrall ... El mobiliari del saló no es conserva actualment a l'habitatge, però es pot veure al Museu del Modernisme de Barcelona, el conjunt va ser realitzat pel moblista Joan Busquets. El saló està decorat amb un arrambador de fusta amb motius florals, i al sostre trobem roses esculpides i flors pintades de color daurat.

Llar de foc

Segons apunten algunes fonts, Lambert Escaler i Milà (1874-1957) fou l'autor de les representacions figurades del saló. Va ser reconegut en la seva època com a autor de figures femenines de terracota policromada. Les seves obres s'inspiraren en artistes com Alphonse Mucha, creant figures femenines amb el cabell ondulat, com en moviment, amb l'ideari del cos femení com a ideal de bellesa. Les portes del saló estan coronades per dues representacions femenines que al·ludeixen a les virtuts de la dona. Sembla que Escaler fou l'autor de la gran xemeneia representada amb una figura femenina que supera el fred amb la calor de la llar. La boca de la xemeneia està treballada amb metall.

Vitrall

A la paret oposada a la xemeneia, podem veure el vitrall que dóna accés a la part posterior de l'edifici i a l'antic jardí. El vitrall és la joia de la casa, fa deu metres de llarg per dos d'alt. L'autor fou Antoni Bordalba, i es tracta d'una de les millors obres del modernisme. El finestral, de tres trams, està format per tres panells de vitrall executats amb la tècnica del plomat i tires de coure. Es presenta un paisatge idíl·lic d'arbres florits, camins de pedra, el riu ... que serveix com a marc decoratiu de tres nimfes agafades per les mans i ballant que podrien fer referència a les tres Gràcies: Aglaia (bellesa), Talia (festivitat) i Eufrosine (joia). Són les deesses del desig, la bellesa, la natura, la creativitat humana, la fertilitat...

Dormitori principal

A banda i banda de la sala hi ha dues portes que donen accés als dormitoris. Al dormitori principal, el del matrimoni Felip, s'accedeix per una porta corredissa de grans dimensions feta de vidre plomat amb motius florals. La porta del dormitori principal es distingeix per la representació d'una parella en actitud amorosa, a la part superior, amb el personatge masculí tocant un instrument, símbol de l'amor del matrimoni.

.05

La fundació Vila Casas

La Fundació Vila Casas va ser creada el 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas. És una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectius principals:
-La recuperació del patrimoni arquitectònic
-La promoció de l’art català contemporani

Disposa de 5 espais expositius repartits entre Barcelona, Torroella de Montgrí i Palafrugell. Tots ells situats en edificis emblemàtics i que exposen la col·lecció particular del propietari.

El primer local i actual seu de la Fundació es troba des de 1997 al carrer Ausiàs Marc de Barcelona. Vila Casas va recuperar el pis principal de l’immoble conegut com a Casa Felip, un edifici modernista. El 2004 va adquirir els baixos i el soterrani de la casa contigua, el núm.  22, per obrir sales d’exposició. Segons la premissa del Sr. Vila Casas “Tradició i cultura són els eixos o signes d’identitat del nostre País”.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en grup

sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org