Casa Batlló – Restauración

Antoni Gaudí i Cornet

Passeig de Gràcia, 43 – Barcelona

VISITA EN EXCLUSIVA UNA RESTAURACIÓ HISTÒRICA AMB CASES SINGULARS

Acompanyat d’un guia expert, aquesta visita et submergirà en el procés restauració d’una obra mestra de Gaudí, des de la recuperació del revestiment original de les parets i sostres de la Planta Noble fins als treballs de conservació i manteniment de la façana.

Descobreix, amb el teu guia, els tresors d’aquest edifici que és Patrimoni de la Humanitat i com arquitectes, restauradors i artesans afronten un dels reptes més emocionants de la seva carrera. Un moment històric irrepetible que et convidem a viure de prop. Aprofita aquesta oportunitat única i submergeix-te a Casa Batlló com mai l’havies vist.

.01

Família Batlló

Josep Batlló i Casanovas va ser un dels grans industrials del tèxtil català. Era fill de Feliu Batlló Masanella i Josefa Casanovas i Duran, i va tenir dos germans Alejo i Tomàs.

El 14 de maig de 1884 es va casar amb Amàlia Godó Belaunzarán, filla de Bartolomè Godó i Pié, polític actiu del Partido Liberal i fundador de Godó Hermanos i Cia dedicada a filats de jute (fibra utilitzada al tèxtil) . L’empresa va estar en actiu fins a la pèrdua de les colònies el 1898. Junt amb el seu germà va fundar el diari La Vanguardia, l’1 de febrer de 1881, amb l’objectiu de difondre les doctrines liberals.

Fundador del diari La Vanguardia i de la Fàbrica Godó de jute. Van tenir 5 fills: José, Mercedes, Carmen, Felipe i Luis (aquest darrer va morir amb pocs anys de vida per una malaltia poc coneguda). La seva relació amb els Godó no només li va donar el prestigi social de que gaudia la família, sinó també un vincle amb la fabrica Godó de jute, que era la primera d’Espanya. El jute és una fibra tèxtil natural que s’utilitzava per fer sacs per envasar productes, és semblant al “cañamo”.

casabatllo_detalle01
casabatllo_detalle02

Josep Batlló estava relacionat amb el sector tèxtil arrel del seu pare que el 1880 havia creat una empresa de sedes. A finals del segle XIX la companyia va passar a anomenar-se Batlló & Companyia amb fàbrica al Masnou. El 1973 l’empresa passà a formar part de Sedunion. El 17 de juliol de 1901 entra com a soci a l’empresa Josep M. Llaudet Bou, S. en C., una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Joan de les Abadesses, comprant el 50% de les accions. I el 1913 l’empresa obra una filatura moguda per vapor a Sants. La primera Guerra Mundial va beneficiar enormement la producció de cotó. És el moment en que es compara a BCN amb la Manchester industrial, tot i que en el cas català més de la meitat de la producció industrial era d’indústria cotonera.

El casament dels Batlló-Godó va tenir gran repercussió social a la ciutat, tal com demostra els articles publicats a La Vanguardia del 14 de maig de 1884, en l’edició de tarda feia una crònica de l’enllaç Batlló – Godó:

“A l’església parroquial de la Puríssima Concepció s’ha celebrat aquest matí, a les nou, el projectat enllaç entre la bonica i simpàtica senyoreta Amalia Godó Belaunzarán, filla del nostre ben estimat amic senyor Bartolomé Godó, ex-diputat a Corts per Igualada, amb el distingit jove senyor José Batlló i Casanovas, assistint a tan solemne cerimònia únicament les apreciables famílies dels dos contraents.
A les 14 h parteixen avui els nuvis per gaudir la seva lluna de mel durant la qual visitaran algunes de les principals ciutats d’Espanya i de l’estranger. Els desitgem un pròsper viatge i felicitat completa en el seu nou estat, i enviem a la vegada l’enhorabona a les seves famílies respectives. “

La Vanguardia – 14 de maig de 1884

Van tenir 5 fills: José, Mercedes, Carmen, Felipe i Luís (mort al poc de néixer).

Tant Josep Batlló com la seva dona tenien un caràcter obert a la innovació i no van limitar la creativitat de Gaudí en absolut. Batlló pretenia que la seva casa no s’assemblés gens a les cases dels altres Batlló, com ara la de Pia, construïda a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya per un home tan conegut com Josep Vilaseca. Així doncs, va triar l’arquitecte dels Güell (Eusebi Güell havia estat el gran mecenes de Gaudí) i li va demanar una idea agosarada.

La família va viure a la planta noble de la Casa Batlló fins a mitjan dècada dels cinquanta. El senyor Josep Batlló i Casanovas va morir el 10 de març de 1934. Crònica de l’època. La Vanguardia, diumenge 11 de març de 1934:

“ELS QUE MOREN SR. JOSÉ BATLLÓ CASANOVAS
Víctima d’una llarga i penosíssima malaltia, que ha estat com la trista coronació d’una existència laboriosa, ha mort a Barcelona, a una edat avançada, un dels seus industrials més coneguts i respectats, el senyor José Batlló Casanovas.

Va dedicar tota la vida a la feina, gràcies a la qual la seva personalitat va adquirir una considerable rellevància en el moviment industrial barceloní. Al capdavant d’importants empreses, el senyor José Batlló Casanovas va fer gala en totes de les facultats de les quals estava dotat. Inseparable company del seu cosí, el primer comte de Godó, amb la família del qual estava estretament emparentat, va unir-hi durant molts anys els seus esforços en una de les múltiples activitats desplegades per qui va ser el millor i més plorat amic de LA VANGUARDIA.

El caràcter personal del senyor Batlló, ple d’afabilitat i benevolència, féu que es guanyés l’afecte i la simpatia de tots els qui, de prop o de lluny, van haver de tenir-hi relació.

Per això la seva mort ha estat unànime i generalment sentida. A tota la seva família, i molt especialment als seus fills el senyor José i el senyor Felipe, els expressem, en aquests instants inoblidables, el nostre més sentit, el nostre sincer condol.”

La Vanguardia – 14 de maig de 1884

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

Va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus o Riudoms (on estiuejava). Provenia d’una família de calderers. Va ser un nen de salut delicada, fet per el que es va passar llargues temporades al mas de Riudoms, i que li va permetre estar hores contemplant la natura que considerava la seva gran mestra i transmissora del coneixement més elevat per ser l’obra suprema del creador. Va estudiar a l’Escola Pia de Reus. Durant la seva adolescència va establir una sòlida amistat amb dos companys d’estudi Eduard Toda i Josep Ribera. Tots tres grans entusiastes de la natura i la història, i molt aficionats a fer excursions.

El 1870 es traslladà a BCN per cursar els seus estudis d’arquitecte, combinant-los amb diverses feines a estudis d’arquitectes i mestres d’obres de la talla de Josep Fontseré o Francisco Paula de Villar, que li permetien pagar-se els estudis. Quan el 1878 va culminar els seus estudis a l’escola d’Arquitectura, el director, Elies Rogent, declarava: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.

El 1878 acaba els seus estudis i guanya un concurs convocat per l’Ajuntament de BCN per el disseny i execució d’uns fanals situats a la Plaça Reial i al Pla de Palau. També se li encarrega la seva primera obra important, la Casa Vicens. Una vegada obtingut el títol, Gaudí es va establir pel seu compte al seu despatx del carrer del Call de Barcelona des d’on, amb gran entrega, va iniciar l’inconfusible llegat arquitectònic gran part del qual és considerat Patrimoni de la Humanitat.

Però la trobada que va resultar en una de les relacions d’amistat i mecenatge més productives de la història es va produir a mitjans de 1878, quan la casualitat va voler que l’artista i Eusebi Güell, un impulsor de la indústria nacional amb un accentuat gust per les arts, creuessin camins. La relació que es va iniciar des d’aquell moment no va ser únicament la de client-arquitecte, sinó que va esdevenir un lligam d’admiració mútua i aficions compartides, teixint una amistat que va donar a l’arquitecte la oportunitat d’iniciar una trajectòria professional plena on poder desenvolupar totes les seves qualitats artístiques. El mateix 1878 s’encarrega a Gaudí el disseny d’un moble expositor per el Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París. El Sr. Eusebi Güell va quedar tan impressionat de l’originalitat de la peça que va voler conèixer al seu artífex.

Durant la seva etapa de maduresa, les obres mestres es van anar succeint les unes darrere les altres: la Torre Bellesguard, el parc Güell, la restauració de la catedral de Mallorca, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, la Pedrera i, finalment, la Sagrada Família. Curiosament, l’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir, en una decisió personal de l’arquitecte, amb un progressiu retraïment de la seva figura. Gaudí, que en la seva joventut havia freqüentat teatres, concerts i tertúlies, va allunyar-se cada vegada més de la vida social, alhora que s’entregava amb més fervor a un sentiment místic i religiós. Va morir el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada vespre, cap a la Sagrada Família des de l’església de Sant Felip Neri. Després del cop va perdé la consciència i ningú va sospitar que aquell ancià indocumentat i d’aspecte descuidat era el cèlebre arquitecte, i fou traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, on posteriorment seria reconegut pel capellà de la Sagrada Família. L’enterrament va tenir lloc dos dies després a la Sagrada Família després d’un multitudinari funeral: bona part dels barcelonins van sortir al carrer per donar l’últim adéu a l’arquitecte més universal que la ciutat mai havia vist.

Obres de Gaudí

1878 – Casa Vicens

1882 – Sagrada Família

1883 – El Capricho

1884 – Finca Güell (primer encàrrec de Güell)

1886 – Palau Güell

1896 – Casa Calvet

1900 – Park Güell

1904 – Casa Batlló

1904 – Casa Milà

1904 – Cripta Güell

.03

La Casa Batlló

La Casa Batlló va ser remodelada per l’arquitecte Antoni Gaudí entre 1904 i 1906. El 1903, l’empresari tèxtil Josep Batlló va comprar un edifici situat al Passeig de Gràcia, 43, per 510.000 pessetes. L’edifici havia estat construït pel mestre d’obres Emili Sala Cortès (1841-1920) l’any 1877 seguint la línia neoclàssica de les construccions de l’Eixample emmarcades en el Pla Cerdà.

El Sr. Batlló va encarregar a Gaudí unes obres que en principi consistien a enderrocar l’edifici, però finalment es va decidir reformar-lo. Les obres s’iniciaren al novembre de 1904. La proposta va afegir un pis a la construcció original, va eixamplar el pati de la parcel·la i va canviar de manera radical la façana i els interiors. En total, la casa té més de 5.000 m2 amb la façana al Passeig de Gràcia i la façana posterior al pati d’illa. L’obra va acabar a l’octubre de 1906, quan Batlló sol·licita a l’Ajuntament el permís per poder llogar els pisos del seu edifici. L’edifici va ser nominat el 1907 per rebre el guardó de millor edifici construït a la ciutat, però sorprenentment no el va guanyar.

Gaudí va treballar sense limitacions en la seva llibertat creativa per a la transformació d’un edifici d’obra civil construït originàriament el 1877.

La vorera sud del Passeig de Gràcia entre el carrer del Consell de Cent i d’Aragó representa avui dia una sola façana de cases mitgeres de principis de segle XX, construïdes pels arquitectes més destacats. Aquest tram es coneix com “La Mansana (o l’Illa) de la Discòrdia”. Arquitectes com Domènec i Montaner, Enric Sagnier, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí hi van edificar obres contigües que, en aquell moment, van competir pels premis urbanístics convocats per l’Ajuntament de Barcelona.

L’obra consta de planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat, accés privat a la planta noble o principal, una escala de veïns que discorre per un celobert eixamplat i enrajolat artísticament com si es tractés d’un parament de façana exterior. Des del carrer s’accedeix a les cotxeres, arran de carrer, que s’endinsen ocupant la part subterrània del pati de la planta noble i des de les quals s’accedeix a les carboneres, a la part inferior.

Morfologia Gaudiniana

Gaudí creu que la forma prové de la natura, entesa com a creació divina. Les arrels d’aquests pensaments són molt antigues i es troben també en pensadors del segle XIX com ara Ruskin o Viollet-le-Duc. Gaudí no obstant sembla voler anar molt més lluny. Gaudí no es tracta només d’una imitació de la natura, sinó d’intentar comprendre amb els mateixos processos de la creació, de crear com la natura mateixa crea.

Gaudí està convençut que totes les formes existeixen a la natura, i que es basen en alguns moviments essencials que constitueixen símbols de generació i vida. Algunes fan referència al final a la mort com són els ossos, i altres ho fan a l’inici, al començament com són les espirals o els cercles.

La Casa Batlló és una obra mestra de forma, de color i de llum. Amb aquesta obra, Gaudí s’anticipa a la tesi del racionalisme, que arribarà trenta anys després amb la seva idea moderna de la ventilació.

Gaudí equipara la figura del l’arquitecte a la de creador, on l’exaltació de la natura és primordial. És a dir, va més enllà de la imitació pura i dura de la natura, ell vol entendre el procés de creació. S’ha explicat de moltes maneres les inspiracions que va tenir Gaudí en la seva arquitectura, però Gaudí no deixava res escrit, i a més la única obra que va acabar va ser el Park Güell, la resta ho van fer deixebles. Una de les inspiracions de Gaudí podria ser la novel.la de Juli Verne 20.000 leguas de viaje submarino de 1869, o el mateix Monturiol i la creació del submarí, com a intents de anar fins a les profunditats de la terra. De fet, també es relaciona la inspiració de la seva arquitectura amb la cova artificial que es va presentar a l’Exposició Universal de París de 1867. La Casa Batlló vol ser una cova submarina, el lloc on trobar-se a sí mateix, o si més no amb les fantasies de jo.

casabatllo_detalle03
casabatllo_detalle04

L’obra en conjunt és un prodigi de disseny ornamental gràcies a l’eclosió dels oficis. Gaudí va treballar amb els millors artesans de tots els gremis. La transformació del ferro forjat, on la corba no solament és retòrica i estètica, sinó que també és un reforç estructural; treballs sinuosos de fusta com portes tridimensionals amb relleus sorprenents; vidrieres emplomades de colors, que tamisen la llum natural; rajoles ceràmiques amb relleus, elements ornamentals de pedra arenosa de Montjuïc… tot això ret compte del mestratge dels artesans de l’època.

La Casa Batlló va deixar de pertànyer a la família Batlló en la dècada dels anys cinquanta, després de patir danys greus durant la Guerra Civil, quan va acollir un centenar de refugiats.

Des de la dècada dels noranta, la propietat està en mans dels propietaris actuals, la família Bernat, que han dut a terme les successives obres per recuperar i restaurar íntegrament la casa, tant l’estructura com els ornaments.

A partir de 1995, es desenvolupà una primera línia d’activitats que consistí en el lloguer de salons per a actes i convencions. El 2002, amb motiu de l’Any Internacional Gaudí, la Casa Batlló obrí les portes al públic per a visites culturals.

Façana

La casa és coneguda també com la casa dels badalls en al·lusió als balcons que sembla que estiguin badallant, o la casa del ossos fent referència als ossos fets en pedra que trobem al pis principal. Tots són noms pejoratius que es van donar a l’època. Però el que és cert és que Gaudí va dotar la Casa Batlló d’una façana original, fantàstica i plena d’imaginació. Va substituir l’antiga façana per un nou conjunt de pedra i vidre. Va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç i cobrir amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica que ja havia treballat amb Jujol a la Catedral de Palma.

Vestíbulo

Sense racons ni arestes, sembla com una cova il·luminada amb una llum d’ivori. Sòcol gris pàl·lid fet de ceràmiques que semblen que hagin estat erosionades, amb els cantos rodons. El vestíbul condueix a dues escales: una darrera el portal de ferro que porta al pis principal, i l’altre pública que permet accedir a la resta d’apartaments. Parets estucades amb un suau color gris perla, no tenen arestes, i els murs i els sostres es troben en la continuïtat de corbes toves. L’arrambador alterna rajoles de colors clars, blau cel i gris, i formes llises amb altres amb relleu que semblen desgastades per l’aigua i els elements. A l’esquerre la porta principal i la garita del porter i a la dreta l’escala de veïns. La barana de l’escala és de fusta de roure i forma una ondulació a l’estil coup de fuet o latigazo que contrasta amb la biga de ferro que suporta el mur i està formada per perfil de ferro reblats de color daurat. La llum cau per l’estuc de les parets i per la ceràmica donant aquest aspecte de cova.

Escala Privada

El vestíbul privat conté l’escala que permet accedir al pis dels Batlló. L’escala, de fusta de roure, ocupa gairebé tot l’espai. El passamans gira a l’entorn d’un pal metàl·lic envoltat per dues cintes també de metall que s’enrotllen en espirals contraposades i que sostenen una esfera de vidre coronada per uns tentacles. Destaquen els dos gerros de ceràmica de l’entrada de la fàbrica Pujol i Bausis.

Planta Noble

A la planta noble, residència de la família Batlló, Gaudí va crear una nova distribució amb envans de formes ondulades i va decorar les habitacions. Des del vestíbul a la planta baixa, una reixa de ferro robusta separa l’accés privat cap a l’habitatge de la família Batlló. Una gran escala de fusta s’obre camí des d’un rebedor de sostres de volta, amb lluernes amb formes de closca de tortuga. Com si fos un passamans, l’espinada d’un gran animal tallat en fusta noble s’eleva per buits impossibles, dotant tota l’estança d’un ambient submarí que transporta al món fantàstic de Jules Verne. Aquí la idea de fons marí és molt versemblant, amb els cromatismes de la superfície del mar, la sorra, les boques marines.

Pati i Façana posterior

La façana posterior de l’edifici està organitzada mitjançant la superposició de balcons seguits als quals s’obren les àmplies vidrieres dels diferents apartaments. La barana dels balcons i part del seu terra està format per reixetes de ferro que provoca una sensació de gran lleugeresa. El coronament superior en canvi és un ampli massís amb alguns buits rodons, trilobulats (que té tres lòbuls), amb decoració de discs ceràmics i trencadís de colors, les peces dels quals formen diferents dissenys radials i espirals.

Escalera de Veins

Distribueix els apartaments per pisos que són dos per planta, i es desenvolupa al voltants de l’ascensor i dels dos celoberts , els quals s’obren seguint la tipologia habitual de les cases de l’eixample. El tractament cromàtic de les parets, revestides de ceràmica llisa i en relleu, augmenten gradualment la seva intensitat des de els colors blanc, gris perla i blau celeste de les plantes baixes fins als blau marí i cobalt de les més altes. Si mirem des de el vestíbul cap a a dalt estem veient el fons marí.

Golfes

A la darrera planta de l’edifici hi ha les golfes, construïdes amb voltes aparedades de perfil parabòlic, enguixades i pintades de color blanc. S’hi pot apreciar l’estructura de costelles i estèrnum que creen els arcs parabòlics, d’una gran modernitat, que sosté el terrat. En aquests espais Gaudí podia fer el que volia, ja que eren espais no visitables. Utilitzarà els arcs catenaris, amb una estructura molt senzilla i poc material són capaços de sostenir molt de pes. Es troben al voltant dels celoberts i servien com a magatzem, safareig i lloc per estendre la roba. Mitjançant una escala de cargol s’accedeix al terrat.

Terrat

El coronament de la façana està recobert per la part exterior per escates ceràmiques de colors blaus elèctrics i per la part interior per un trencadís de ceràmica i vidre, el color del qual canvia del blanc al groc i del taronja al verd. L’espinada està formada per una successió de peces ceràmiques de forma esfèrica i de colors blavosos i verdosos. La forma bulbosa i la creu de 4 braços que corona la torre són de ceràmica de Manacor, i fou portada expressament des de Mallorca. A través del forat que hi ha a la part esquerra del coronament es pot veure la Sagrada Família.

Informació Visites

Visita Premium

Visita en grup