Casa Museu Amatller

Antoni Amatller Costa va néixer a Barcelona el 1851, en el si d’una família de xocolaters. Va ser un representant de la burgesia il·lustrada catalana de tombants de segle, sorgida de la Renaixença i que entre altres coses va fer possible el modernisme gràcies al seu mecenatge. Es va casar amb la Càndida Cros Circuns i van tenir una filla, la Teresa Amatller Cros. El matrimoni es va separar, i tal com s’especifica en els capítols de separació, la Teresa va anar viure amb el seu pare a l’edat de 7 anys. L’Antoni Amatller no es va tornar a casar mai. La Càndida va marxar a viure a Itàlia i quan va enviduar, al 1910 es va tornar a casar. La seva filla Teresa no va perdre mai el contacte amb la seva mare.

La família Amatller era oriünda de Molins de Rei. L’avi de l’Antoni Amatller, Gabriel Amatller, es va traslladar a Barcelona a les acaballes del segle XVIII i va instal·lar la seva petita indústria artesana en una casa llogada al carrer Manresa, al barri de Santa Maria del Mar. Es conserven factures datades del 1797 que deixen constància d’aquesta activitat. L’ocupació napoleònica va obligar a molts industrials a abandonar Barcelona; Gabriel Amatller va continuar la producció temporalment a Agramunt, i una vegada acabada la Guerra d’Independència (1808-1814), va tornar a la ciutat i va comprar la finca del carrer Manresa.

Els seus fills, Antoni Amatller Ràfols (1812-1878) i Domingo Amatller Ràfols (1814-1877), van ser la segona generació de xocolaters. Crearen la societat Amatller Hermanos, que ampliava el negoci amb el comerç de fruits colonials, i així s’asseguraven el subministrament de les millors seleccions de cacau, sucre i vainilla per a fabricar xocolata. Barcelona era encara una ciutat dintre muralles però on ja es respiraven els primers símptomes de la Revolució Industrial, que va modernitzar la ciutat amb el comerç marítim i l’arribada del tren, entre d’altres. Això va fer que les primeres fàbriques s’emplacessin a la faldilla de Montjuïc.

L’impúls de la col·lecció l’inicia Antoni Amatller que reuní més de tres-centes peces de les quals més del noranta per cent corresponen a l’antiguitat. La seva filla, Teresa Amatller, va afegir un centenar de peces equilibrant el seu interès entre el vidre antic i el modern. Amb la mort de la Teresa Amatller, la col·lecció quedà sota la custòdia de la Fundació Amatller, que la Teresa havia creat el 1942. La col·lecció sfou enriquida per 350 peces més procedents de la col·lecció del que fou president de la Fundació entre 1960 i 1973, Joan Prats Tomàs i de la seva esposa, M. Dolors Sedó Peris-Mencheta. Amb aquesta aportació, els vidres de la col·lecció superen ja el 750.

Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític català. Va defensar amb gran esforç el seu país amb la finalitat de veure’l novament en el seu màxim esplendor. Va realitzar estudis sobre la llengua, l’ordenació jurídica de l’Edat Mitjana a Catalunya. Es va especialitzar en art romànic del qual va publicar obres que li van donar fama internacional. Va ser promotor de les excavacions d’Empúries a partir de 1908.
Fill de Joan Puig i Bruguera i de Teresa Cadafalch i Borgunyó, va estudiar al Col·legi de Santa Anna dels Escolapis de Mataró. La família es dedicava a la producció de teles a Mataró. Des de la seva joventut va començar a fer col·laboracions literàries on ja s’apreciava el seu sentiment patriòtic. Puig i Cadafalch va interpretar la necessitat de conèixer la història del nostre país per poder crear un relat nacional que pogués enfrontar-se al centralisme vigent. Les seves idees queden reflectides en els seus escrits:

L’interès de Puig i Cadafalch per la història, les arts i les ciències el portarà, el 1883, a estudiar arquitectura a la Escola Provincial d’Arquitectura. Al mateix temps va cursar ciències físico-matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Com a estudiant es va implicar en política entrant a formar part del Centre Escolar Catalanista, la secció estudiantil de Centre Català de Valentí Almirall. Aquí va conèixer grans personalitats del catalanisme polític com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Es va doctorar en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889 a Madrid, i el 1891 va acabar els seus estudis d’arquitectura a Barcelona. Va rebre l’admiració del director de l’escola, Elies Rogent i del seu professor Lluís Domènech i Montaner.

La Casa Amatller és una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre l’any 1898 i el 1900.
La casa ja existia, era un edifici construït el 1875 pel mestre d’obres Antoni Robert i coneguda com a Casa Martorell. Un edifici de tres pisos, d’estil neoclàssic propi del Pla Cerdà. Antoni Amatller comprà l’edifici el 1898 i li encarregà a Puig que li faci una remodelació. Puig i Cadafalch va intervenir específicament en la reforma de la façana, planta noble, el vestíbul, els espais comuns (escala de veïns i celobert), i l’estudi fotogràfic al capcer de la Casa. Puig i Cadafalch inicià el seu projecte amb diversos esbossos de la façana que avui en dia es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que es van trobar entre aquells que Puig va amagar a casa seva durant la dictadura. La forta personalitat del propietari i els interessos propis es veuen reflectits en el treball de l’arquitecte.

La Mansana de la Discòrdia és el nom que van donar els barcelonins al conjunt de cases situades al Passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. En aquesta illa de cases de l’Eixample barcelonina hi trobem representades tres cases dels tres arquitectes més importants del Modernisme: la Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch, la Casa Lleó i Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Montaner, i la Casa Batlló (1904-1906) d’Antoni Gaudí.

El Passeig de Gràcia va ser l’eix principal del Pla Cerdà entre els anys 1860 i 1890. Al seu voltant es van establir un conjunt de cases unifamiliars o palauets com els de la família dels Marquesos de Marianao, la família Robert… El 1891, l’Ajuntament va fer un canvi en la legislació existent on es va incrementar l’edificabilitat i es van reduir les restriccions en la composició de les façanes. Aquesta modificació en la legislació va significar que moltes cases unifamiliars o palauets fossin substituïts per edificis d’habitatges. El permís per poder canviar la composició de les façanes i la possibilitat d’acabar els edificis amb coronaments decoratius o elements ornamentals que sobresortien, van esborrar la proposta d’homogeneïtat del Pla Cerdà i van provocar que es reformessin moltes façanes d’edificis ja existents.

El 1941 Teresa Amatller Cros encarrega a Josep Gudiol la creació de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic amb una doble finalitat: la conservació de la casa Amatller i les seves col·leccions; i la propulsió de la recerca de l’art hispànic. La Fundació està regida per un patronat.

Per aquesta segona finalitat es va crear una biblioteca que avui conté aproximadament uns 30.000 llibre d’art espanyol i una fototeca amb més de 350.000 fotografies de patrimoni. Teresa Amatller va comprar el mateix 1941 l’Arxiu Mas. Adolf Mas va ser un fotògraf que va treballar la fotografia documental i va fer expedicions arreu d’Espanya fotografiant patrimoni. Anys més tard es van adquirir altres arxius que van completar l’arxiu.