Casa Museu Amatller

Josep Puig i Cadafalch

Passeig de Gràcia, 41 – Barcelona

.01

La família Amatller

Antoni Amatller Costa va néixer a Barcelona el 1851, en el si d’una família de xocolaters, i serà un representant de la burgesia il·lustrada catalana de tombants de segle, sorgida de la Renaixença i que entre altres coses va fer possible el modernisme gràcies al seu mecenatge. Es va casar amb Càndida Cors Circuns, i van tenir una filla, Teresa Amatller Cros. El matrimoni es va separar, i tal com s’especifica als capítols de separació, la Teresa aniria a viure amb el seu pare a l’edat de 4 anys. Antoni Amatller no es va tornar a casar mai. Candida va marxar a viure a Itàlia i quan va enviduar el 1910 es va tornar a casar. La seva filla Teresa no va perdre mai el contacte amb la seva mare, durant la Guerra Civil Espanyola va emigrar a Itàlia amb la mare i acabada la guerra la va portar de nou a Barcelona comprant-li un pis al carrer Via Augusta.

Imatges de la Casa Amatller i de la fàbrica de Xocolates Amatller

La família Amatller era oriünda de Molins de Rei. L’avi d’Antoni Amatller, Gabriel Amatller, es va traslladar a Barcelona a les acaballes del segle XVIII i va instal·lar la seva petita indústria artesana a una casa llogada al carrer Manresa, al barri de Santa Maria del Mar. Es conserven factures datades del 1797 que deixen constància d’aquesta activitat. L’ocupació napoleònica va obligar a molts industrials a abandonar Barcelona; Gabriel Amatller va continuar la producció temporalment a Agramunt, i una vegada acabada la Guerra d’Independència (1808-1814), va tornar a la ciutat i va comprar la finca del carrer Manresa.

Els seus fills, Antoni Amatller Ràfols (1812-1878) i Domingo Amatller Ràfols (1814-1877), seran la segona generació de xocolaters. Crearan la societat Amatller Hermanos, que ampliava el negoci amb el comerç de fruits colonials, i així s’asseguraven el subministrament de les millors seleccions de cacaus, sucres i vainilles per a fabricar xocolata. Barcelona encara és una ciutat dintre muralles però on ja es respiren els primers símptomes de la Revolució Industrial, que modernitzarà la ciutat amb el comerç marítim i l’arribada del tren, entre otros. Això farà que les primeres fàbriques s’emplacin a la faldilla de Montjuïc.

Antoni Amatller Costa (1851-1910)

Antoni Amatller Costa (1851-1910), fill d’Antoni Amatller Ràfols, va ser el succesor de la fàbrica de Chocolates Amatller. Als 19 anys, recent casat, el seu pare i el seu tiet l’envien en viatge de formació a l’estranger, on va visitar les principals fàbriques de xocolata suïsses i franceses, per tal de que es preparés per fer-se càrrec del negoci. El 1878 va fer construir una nova fàbrica a Sant Martí de Provençals, amb la maquinària alemana i francesa més moderna. Va incorporar a l’empresa tècniques publicitàries per ampliar el seu mercat. Va ser un fotògraf-viatger que va recorre Marroc (1903), Estambul (1905) i Egipte (1909) realitzant fotografies, a més de participar en concursos de fotògrafs amateurs. I també va ser un important col.leccionista de vidre arqueològic, que avui es conserva a la Casa Amatller.

.02

Les col·leccions de vidre de la Fundació Amatller

L’impuls de la col·lecció l’inicia Antoni Amatller que reuní més de tres-centes peces de les quals més del noranta per cent corresponen a l’antiguitat. La seva filla, Teresa Amatller, va afegir un centenar de peces equilibrant però el seu interès entre el vidre antic i el modern. A la mort de Teresa Amatller, la col·lecció quedà sota la custòdia de la Fundació Amatller, que Teresa havia creat el 1942. La col·lecció serà enriquida per 350 peces més procedents de la col·lecció del que fou president de la Fundació entre 1960 i 1973, Joan Prats Tomàs i la seva esposa, M. Dolors Sedó Peris-Mencheta. Amb aquesta aportació, els vidres de la col·lecció superen ja el 750.

  • Col.lecció Caballero Infante

    En 1894, Antoni Amatller compra la col.lecció de 211 peces de vidre de la Hispània romana que l'arqueòleg Francisco Caballero Infante havia trobat a unes excavacions a Itàlica el 1886.

  • Col·lecció Franz Merkens

    El 1905, Amatller amb l'assessorament de Mossen Gudiol va adquirir 33 peces de la col.lecció Merkens representatives de la producció pròpia de les províncies germàniques de l’Imperi Romà.

  • Col.lecció Hakky-Bey

    Hakky-Bey va ser un antiquari i col.leccionista turc establert a París que tenia especial interès per les arts islàmiques. Antoni Amatller va comprar tres lots de vidre de la col.lecció que es subhastava.

  • Col·lecció Prats Sedó

    Joan Prats, junt a la seva esposa, M. Dolors Sedó van reunir una important col.lecció de vidre. Amb el nomenament de Joan Prats com a President de la Fundació Amatller i sense descedència, va voler correspondre amb la donació de la col.lecció de vidre.

  • Col·lecció Durighello

    Teresa Amatller va adquirir 40 peces de la col.lecció Durighello el 1911. Les peces provenien de les terres de l'antiga Fenícia i Galilea.

  • Col·lecció Henri Buisset

    El 1911, Teresa Amatller va adquirir 41 peces de la col.lecció que es subhastava a París. Les peces eren majoritàriament de Síria.

Teresa Amatller Cros (1873-1960)

Teresa va ser fruit del matrimoni entre Antoni Amatller i Càndida Cros Circuns. Mai es va casar i per tant no va tenir descendència.
El seu pare havia escrit una clàusula en el seu testament on s’especificava la seva voluntat de que la casa i les col·leccions Amatller passessin a l’Ajuntament de Barcelona per obrir el Museu Amatller si ella moria sense descendència. En conseqüència, l’any 1942 Teresa va decidir crear la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i demanà a Josep M. Gudiol Ricart la redacció d’un projecte bàsic per la nova fundació. Inspirant-se en la solució adoptada per la filantropa i col·leccionista nord-americana Helen Clay Frick (1888-1984), filla del magnat de l’acer i el carbó, Henry Clay Frick (1849-1919), amb la Frick Collection a la seva residència a Nova York, i la Frick Art Library, Gudiol va proposar la Fundació Amatller. Gudiol coneixia prou bé la Frick Collection ja que havia treballat sis mesos de l’any 1930.
La Fundació Amatller d’Art Hispànic neix amb dues finalitats: d’una banda, la conservació de la casa i les col·leccions, i de l’altre, la propulsió de la recerca de la història de l’art a través de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

.03

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch va nèixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític català. Va defensar amb gran esforç el seu país amb la finalitat de veure’l novament en el seu màxim esplendor. Va realitzar estudis sobre la llengua, l’ordenació jurídica de l’Edat Mitjana a Catalunya. Es va especialitzà en art romànic del que va publicar obres que li van donar fama internacional. Va ser promotor de les excavacions d’Empúries a partir de 1908.
Fill de Joan Puig i Bruguera i de Teresa Cadafalch i Borgunyó, va estudiar al Col.legi de Santa Anna dels Escolapis de Mataró. la família es dedicava a la producció de teles a Mataró. Des de la seva joventut va començar a fer col.laboracions literàries on ja s’apreciava el seu sentiment patriòtic. Puig i Cadafalch va interpretar la necessitat de conèixer la història del nostre país per poder crear un relat nacional que puguès enfrentar-se al centralisme vigent. Les seves idees queden reflexades en els seus escrits:

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me?
Dels Berenguers i Jofres un sol no n’ha quedat?
Han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me?
I les barres catalanes, quin llamp les ha trencat?

Josep puig i cadafalch 1875

L’interès de Puig i Cadafalch per la història, les artes i les ciencies el portarà, el 1883, a estudiar arquitectura a la Escola Provincial d’Arquitectura. Al mateix temps va cursà ciencies fisico-matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Com a estudiant es va implicar en política entrant a formar part del Centre Escolar Catalanista, la secció estudiantil de Centre Català de Valentí Almirall. Aquí va conèixer grans personalitats del catalanisme polític com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Es va doctorar en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889 a Madrid, i al 1891 terminóva acabar els seus estudis d’arquitectura a Barcelona. Va rebre l’admiración del director de l’escola, Elies Rogent i del seu professor Lluís Domènech i Montaner.

.04

Una volta a la Casa Amatller

La Casa Amatller és una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre l’any 1898 i el 1900.
La casa ja existia, era un edifici construït el 1875 pel mestre d’obres Antoni Robert i coneguda com a Casa Martorell. Un edifici de tres pisos, d’estil neoclàssic propi del Pla Cerdà. Antoni Amatller compra l’edifici el 1898 i li encarrega a Puig que li faci una remodelació. Puig i Cadafalch va intervenir específicament en la reforma de la façana, planta noble, el vestíbul, els espais comuns (escala de veïns i celobert), i l’estudi fotogràfic al capcer de la Casa. Puig i Cadafalch inicià el seu projecte amb diversos esbossos de la façana que avui en dia es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que es van trobar entre aquells que Puig va amagar a casa seva durant la dictadura. La forta personalitat del propietari i interessos propis es veuen reflectits en el treball de l’arquitecte.

Façana i Vestíbul

Puig trencarà l’homogeneïtat suggerida pel Pla Cerdà amb la seva proposta, no només perquè l’edifici excedia l’alçada permesa per l’Ajuntament de Barcelona, sinó per la utilització de diferents materials que van donar color a la façana: ceràmica, ferro, esgrafiat, vitrall... Tot i l’aparença asimètrica i fins i tot desordenada que mostra la façana, Puig va seguir un cànon que es repeteix a la façana i que està marcat pels ferros que sostenen el balcó principal. Per tant, la desorganització de la façana no és real sinó aparent.

Menjador

Situat a la zona més càlida de la casa i amb sortida al pati de l’illa. Els terres són de marbre i el mobiliari obra dels germans Salat, amb un aspecte medievalitzant, destaquen la parella de tinells i la taula central. El sostres amb bigues de fusta ens traslladen a una època passada.

Saló

Situat a la zona més càlida de la casa i amb sortida al pati de l’illa. Els terres són de marbre i el mobiliari obra dels germans Salat, amb un aspecte medievalitzant, destaquen la parella de tinells i la taula central. El sostres amb bigues de fusta ens traslladen a una època passada.

Dormitori d’Antoni Amatller

A la porta del seu dormitori podem veure una segona definició del propietari, integrada per una al·legoria del col·leccionisme, flanquejada per una garsa amb una bossa dels diners i un parell de mussols que simbolitzen, respectivament, el control estricte de l’economia i la vigilància constant.

Despatx

El despatx es troba al centre del pis principal, i es pot accedir des de la porta principal i des de la porta de veïns. Era el lloc on Amatller probablement rebia les visites i on es podia concentrar a treballar.</p> <p>Destaca el sostre, un dels més treballats de la casa, on Puig va combinar l’esgrafiat amb la ceràmica policromada i la vidriada, recobrint i decorant les bigues.

.05

La transformació de la Mansana de la Discòrdia

La Mansana de la Discòrdia és el nom que van donar els barcelonins al conjunt de cases situades al Passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. En aquesta illa de cases de l’Eixample barcelonina hi trobem representades tres cases dels tres arquitectes més importants del Modernisme: Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch, Casa Lleó i Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Montaner, i Casa Batlló (1904-1906) d’Antoni Gaudí.

dolor sit amet proin (1815-1857)

El Passeig de Gràcia va ser l’eix principal del Pla Cerdà entre els anys 1860 i 1890. Al seu voltant es van establir un conjunt de cases unifamiliars o palauets com els de la família dels Marquesos de Marianao, la família Robert… El 1891, l’Ajuntament farà un canvi en la legislació existent on s’incrementarà l’edificabilitat i es reduiran les restriccions en la composició de les façanes. Aquesta modificació en la legislació va significar que moltes cases unifamiliars o palauets fossin substituïts per edificis d’habitatges. El permís per poder canviar la composició de les façanes i la possibilitat d’acabar els edificis amb coronaments decoratius o elements ornamentals que sobresortien, van esborrar la proposta d’homogeneïtat del Pla Cerdà, i va provocar que es reformessin moltes façanes d’edificis ja existents.

.06

Evolució de la Casa fins als nostres dies

El 1941 Teresa Amatller Cros encarrega a Josep Gudiol la creació de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic amb una doble finalitat: la conservació de la casa Amatller i les seves col•leccions; i la propulsió de la recerca de l’art hispànic. I regida per un patronat.

Per aquesta segona finalitat es va crear una biblioteca que avui conté aproximadament uns 30.000 llibre d’art espanyol i una fototeca amb més de 350.000 fotografies de patrimoni. Teresa Amatller va comprar el mateix 1941 l’Arxiu Mas. Adolf Mas va ser un fotògraf que va treballar la fotografia documental i va fer expedicions arreu d’Espanya fotografiant patrimoni. Anys més tard es van adquirir altres arxius que van completar l’arxiu.

Información Visitas

Visita videoguia

Visita guiada

Novetat: Diumenges familiars a la Casa Museu Amatller

Visita educativa

VESPRES MODERNISTES

ITINERARIS JOSEP PUIG I CADAFALCH

PASSAPORT CASES JOSEP PUIG I CADAFALCH