Dia Internacional de les Dones

Dia Internacional de les Dones

Les dones a les Cases Singulars

BIBLIOTECA ARÚS: LLIBRES EN CLAU FEMENINA, L’ACCÉS DE LA DONA AL TEMPLE DEL CONEIXEMENT

La Biblioteca Arús fou fundada l’any 1895 després de la mort de Rossend Arús. Les escriptures de la fundació posen de manifest l’esperit d’obertura i integració dels seus fundadors que queda reflectit en els seus articles. Des de la seva fundació la Biblioteca va gaudir d’un esperit modern, progressista i inclusiu que es mostra tant en la temàtica que acull el fons bibliogràfic com en el lliure accés a sectors o classes socials que fins aleshores ho tenien prohibit.

“Durante las horas públicas no se podrá impedir la entrada ni los medios de leer ó estudiar á ninguna persona por razón de sexo, edad ni classe. Sólo podran ser expulsados aquellos que no guarden el orden y compostura propios de la casa”.
La Biblioteca permet l’entrada de la dona perquè es cultivi i s’instrueixi. Tant és així, que el primer bibliotecari, Eudald Canivell, reflectia a les estadístiques quantes dones entraven i les assenyalava amb un adjectiu que les definia.

“La Biblioteca será siempre libre, no pudiendo excluir sistemàticament ningún genero de libros por motivos sociales, políticos ni religiosos, pudiendo solo cerrarse las puertas á las publicaciones criminosas ó pornográficas clandestinas”
En el fons bibliogràfic de la Biblioteca trobem obres sobre reproducció i sexualitat humanes com Le onanisme de Samuel Auguste Tissot, Cuadros sinópticos-descriptivos de obstetrícia de Francesc de P. Campà referent a ginecologia i obstetrícia, Maladies des femmes de Gunnig S. Bedford sobre fisiologia i malalties de la dona, de la Dra. Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina de Catalunya podem llegir De la necesidad de encaminar por la nueva senda la educación higienico-moral de la mujer, inclús podem consultar llibres relacionatss amb cosmètica i feminisme. A més de títols científics, també van adquirir obres literàries com Madame Bovary de Gustave Flaubert, o La señorita Giraud, mi esposa de Adolphe Belot, que tracta sobre un jove ingenu i la seva dona, que es nega a consumar el matrimoni.

LA LLOTJA DE MAR: LUCRÈCIA DE DAMIÀ CAMPENY

Lucrècia, obra de Damià Campeny (Mataró, 1771-Barcelona, 1855), representa a una patrícia romana reclinada en una cadira i al terra un estilet amb el que s’ha causat la mort. Explica la llegenda que la seva mort va causar la caiguda de la Monarquia Romana de Tarquini el Superb i l’inici de la República.
La història s’inicia quan un grup de joves aristòcrates romans discutien sobre quina de les seves dones era la més virtuosa. Un d’ells proposà tornar a Roma i anar a casa de les seves dones per veure que estaven fent. El fet és que totes elles van ser descobertes fora de casa excepte Lucrècia que estava treballant en el teler. Aquella nit, Sext Tarquini es va enamorar perdudament d’ella, i una nit va cavalcar fins a casa seva i la va intentar seduir. Lucrecia no va accedir, i Sext en veure que no tenia por de la mort la va amenaçar jurant-li que si no accedia embrutaria el seu honor i el de la seva família. Així Lucrècia va consentir. Acabat l’episodi de violació, Lucrècia va cridar al seu marit i al seu pare i els hi va explicar el que havia passat. Després es va suïcidar clavant-se un ganivet al cor. Brut, un parent de Lucrècia, mentre la família plorava la mort, va jurar alliberar a Roma de la tirania dels reis. Es va assegurar el recolzament de l’exèrcit i del poble i van expulsar al rei i al seu fill de Roma, proclamant la República.

CASA ROCAMORA: ANA VIDAL SALA (1872-1932), LA MARE DE MANUEL ROCAMORA (1892-1976)

Ana Vidal Sala (1872-1932) fou la mare del col·leccionista i mecenes Manuel Rocamora. Nascuda a una família benestant, va estudiar al Col·legi de Nostra Senyora de Loreto, centre femení d’ensenyament.
Es va casar amb Marcos Rocamora Pujolà i van tenir 4 fills, el primer, Antonio, el va tenir a l’edat de 16 anys. Pertanyent a l’alta societat de l’època va desenvolupar el paper dissenyat per ella dedicant la seva vida principalment al seus fills i filles, assistint a esdeveniment socials i implicada en obres de caritat. Va pertànyer a diferents juntes directives d’entitats entre les que va destacar la seva labor a la Creu Roja on va rebre nombroses condecoracions i reconeixements per la seva implicació.
Li agradava molt l’art, ella i el seu marit no foren col·leccionistes, però tenien els mitjans econòmics per adquirir obre d’arts i així ho van fer. En una de les entrevistes de Manuel Rocamora explica “Mi afición al coleccionismo se la debo a mi buena madre; ella reunió una importante colección de piezas procedentes de excavaciones . Siendo yo muy joven había ya visitado los principales museos nacionales y extranjeros recibiendo las sabias explicaciones que me daba”.
Ana Vidal també va guardar un parell dels seus propis vestits de cada temporada, Manuel Rocamora va iniciar així la seva gran col·lecció d’indumentària: “La idea de coleccionar vestidos antiguos proviene de mi madre y desde que yo tenía 17 años. Cada año, ella guardaba dos trajes de su vestuario. Esto junto con sus aficiones de col·leccionista, me surgió el interés que revestiría comenzar a guardar todas las prendas que a indumentaria se refiriesen”.

CASA MUSEU AMATLLER: TERESA AMATLLER I COSTA (1873-1969), LA FILLA D’ANTONI AMATLLER I COSTA (1851-1910)

L’1 de febrer de 1871, Antoni Amatller i Costa (1851-1973), amb dinou anys, es casà amb Càndida Cros Circuns (1850-1936). La parella tingué dues filles: Gabriela, nascuda a finals de 1871 i enterrada al cap de poc, el 25 d’abril de 1872, i Teresa, nascuda l’1 de març de 1873. El matrimoni no fou durador i, per evitar conflictes i litigis més grans, decidiren separar-se de comú acord. A l’escriptura notarial signada el 9 de febrer de 1877 s’acordava que Teresa que en aquell moment no tenia quatre anys, aniria a viure amb la mare fins a complir-ne set, moment a partir del qual va anar a viure amb el pare. Des d’aleshores pare i filla constituïren la unitat familiar. Junts conviurien tres dècades. Després de viure en diverses cases de l’Eixample de Barcelona, l’any 1900 aniran a viure a la Casa Amatller remodelada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Pare i filla van ser uns grans viatgers. L’any 1903 visitaren Tànger, a continuació Istanbul i Bursa (1905) i finalment a Egipte (1909).
L’any 1910 mort Antoni Amatller i la seva filla Teresa es va fer càrrec de la casa. L’administració de la fàbrica de Chocolate Amatller la passà a professionals. A l’esclatar la guerra civil, Teresa Amatller va marxar de Barcelona, primer a Itàlia, a Torí, on vivia la seva mare, i després a Sant Sebastià. Acabat el conflicte Teresa retornà a casa seva. No s’havia casat mai i per recomanació del jove Josep Gudiol li suggerí la creació de la fundació inspirada en la Frick Collection de Nova York i crearà la Fundació Privada Institut Amatller d’Art Hispànica York, l’any 1942 essent les seves principals finalitats estatuàries la conservació i difusió de la casa Amatller i les seves col·leccions i la propulsió de la recerca de la història de l’art.
El 26 de març de 1960 mort Teresa Amatller.



sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org