redrube

Descobrim les peces de les Cases Singulars

Descobrim les peces de les Cases Singulars

La setmana del 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, us presentarem cada dia a través de les nostres xarxes socials, la peça més Singular que hem escollit de les col·leccions de cada Casa Singular.
Quan expliquem la història de les Cases Singulars sempre ho fem a través dels seus personatges i de la història de la mateixa casa. Fins ara, no havíem parlat gaire de les seves col·leccions i creiem que és molt interessant que us les fem conèixer.
Us presentem en aquest text el recull de les peces que hem escollit per aquesta setmana dels Museus i a partir d’aquesta publicació, escriurem un article mensual on anirem actualitzant el contingut de les peces que podran ser pintures, escultures, gravat, vidre, objectes, llibres…de totes les Cases Singulars.

CASA MUSEO AMATLLER

Com a peça singular de la col·lecció Amatller us presentem el retaule d’Angostrina de principis del segle XIII. Va ser adquirit pel xocolater Antoni Amatller abans del 1902, i ell mateix el va fotografiar al seu estudi de la Casa Amatller. Coneixem la seva procedència de l’ermita de Sant Martí d’Angostrina, a la Cerdanya francesa, gràcies a una fotografia de Francesc Guasch Homs. És una peça excepcional, no tant per la qualitat artística, sinó per la tipologia que respon a una nova forma de mobiliari religiós sorgida d’un canvi litúrgic en passar el sacerdot a oficiar la missa des de davant de l’altar. Aquest canvi va permetre la col·locació d’imatges pintades o de talla damunt l’altar, iniciant així el procés que culminà en els grans retaules dels segles següents. L’altar de Lisbjerg a Dinamarca, de mitjans del segle XII, ens permet visualitzar l’aspecte original del nostre retaule. Una segona simulació del conjunt, la tenim a l’altar que mossèn Gudiol, amic i assessor del col·leccionista projectà al panteó del xocolater barceloní.

BIBLIOTECA ARÚS

La Biblioteca Arús és un centre d’investigació especialitzat en moviments socials contemporanis, entre ells la maçoneria. En el seu fons es conserva el Diccionario enciclopédico de la masonería, també conegut com a Diccionario masónico. Primera obra d’aquestes característiques editada a Catalunya, va sortir en fascicles entre 1883 i 1891. Originàriament, era un projecte de Lluís Ricard Fors i Llorenç Frau, però a causa de les seves desavinences, l’obra es va estancar, i a partir de mitjan 1884 se’n va fer càrrec Rossend Arús, que la va dirigir des de llavors. El diccionari té encerts, com ara l’amplitud de temes tractats i la inclusió de plantejaments propers a l’exegesi bíblica. També inclou la primera biografia d’Arús que coneixem, i col·laboracions d’Eudald Canivell, primer director bibliotecari de la Biblioteca Arús, que hi realitza diversos retrats.

PALAU BARÓ DE QUADRAS

La imponent llar de foc centra totes les mirades del menjador del Palau Baró de Quadras. Emmarcada entre dues columnes de marbre, destaca en metall l’escut de la Baronia, concedida l’any 1900 per la reina regent Maria Cristina d’Àustria a Manuel de Quadras. Convertint-lo en el I Baró de Quadras, a l’escut queden reflectits el quatre cognoms de la família, Quadras Feliu Prim i Coma. La combinació del metall amb la ceràmica blava que l’envolta proporcionava a l’estança un ambient càlid i confortable llegint o tocant el piano.

CASA ROCAMORA

A la Casa Rocamora podem veure el mòbil de Els Quatre Gats que lluïa originalment a la taverna de la Casa Martí de Josep Puig i Cadafalch al carrer Montsió núm.3 de Barcelona. Inaugurada l’any 1897 per Pere Romeu es va convertir en un dels establiments emblemàtics del modernisme català, on personatges com Ramon Casas o Santiago Rusiñol es reunien per fer tertúlies, reunions culturals o sopars. Manuel Rocamora, col·leccionista i mecenes, gaudia d’aquesta peça a la biblioteca on passava tantes estones. El mòbil, atribuït a Pablo Picasso, representa els 4 gats en dues peces metàl·liques pintades a dues cares.

CASA FELIP

El vitrall del saló de la família Felip és una de les joies de la casa. Ambientat en un gran jardí amb pomeres, cirerers, lliris, narcisos i roselles, Antoni Borbalba ens mostra a tres dames en rotllana ballant al so d’una música imaginària. L’escena ens trasllada a un ambient primaveral i idíl·lic, al costat del riu l’artista representa el paó relacionat amb la bellesa, la majestuositat, l’elegància i inclús la saviesa o la immortalitat.

CASA BATLLÓ

Al saló principal de Casa Batlló podem veure la làmpada original recuperada després de l’important procés de restauració realitzat. La recuperació ha estat possible gràcies al testimoni de la última llogatera de l’edifici que recordava que la seva cunyada l’havia guardat en una caixa. La propietat es va posar en contacte amb els fills i efectivament la guardaven desmuntada en una maleta i unes caixes, conservant pràcticament totes les peces. La làmpada ha estat donada a la Casa Batlló per tal de recuperar l’aspecte original del saló principal de la família. No es coneix la seva autoria, i s’afirma que prové del nord de França o el sud d’Alemanya. Està realitzada en vidre comú d’un gruix considerable, aquests són irregulars el que demostra el treball manual de les 3.000 peces per les que està formada.

PALAUET CASADES

La Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona compta amb un dels pocs exemplars acolorits i complets del Gran Atles de Johannes Blaeu conservats arreu del món. Aquesta autèntica joia bibliogràfica i màxim exponent del que s’ha anomenat l’Edat d’Or de la cartografia europea fou impresa per primera vegada a Amsterdam l’any 1662. L’atles representa en si mateix un fidel testimoni del coneixement del món en el seu temps, resultat de l’expansió de la navegació de les marines europees en el desenvolupament de les rutes comercials impulsades des del segle XV, quan la desestabilització política i les lluites de religió convertiren el Mediterrani en un espai insegur. La confecció de mapes que expliquin la naturalesa física del món és molt antiga. Representar el món ha estat des d’antic quelcom més que plantejar una cartografia més o menys exacta del nostre entorn. Aquestes representacions remeten directament a la manera en que a cada cultura s’ha explicat el món i la seva relació amb ell. Aquest mapa de Catalunya pertany al volum Parte del Atlas Mayor o Geographia Blaviana, que contiene las cartas y descripciones de Españas. Amsterdam: Johannes Blaev, 1672.



sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org