Descobrim les peces de les Cases Singulars

Descobrim les peces de les Cases Singulars

Quan expliquem la història de les Cases Singulars sempre ho fem a través dels seus personatges i de la història de la mateixa casa. Fins ara, no havíem parlat gaire de les seves col·leccions i creiem que és molt interessant que us les fem conèixer.
Us presentem en aquest text el recull de les peces que hem escollit per aquest mes, escriurem un article mensual on anirem actualitzant el contingut de les peces que podran ser pintures, escultures, gravat, vidre, objectes, llibres…de totes les Cases Singulars.

CASA MUSEU AMATLLER

Vas de Benvinguda-Col.lecció Amatller

La Casa Museu Amatller conserva una important col·lecció de vidre. Antoni Amatller li va donar l’impuls inicial reunint 300 peces de vidre antic. La seva filla, Teresa, va incrementar la col·lecció incorporant peces modernes, i finalment aquesta es va veure enriquida amb el generós donatiu de Joan Prats Tomàs i la seva muller, Dolors Sedó Peris-Mencheta. La col·lecció és rica en estils, èpoques i procedències. Una de les peces que en formen part és un Humpen o vas de benvinguda, procedent de Bohèmia i datat l’any 1720. Està decorat amb esmalt i presenta una escena costumista i divertida. A la cara exterior una parella de nuvis vestits a la moda de l’època i a l’interior la parella completament despullada. Els acompanya una llegenda popular amb declaració d’intencions escrita en alemany antic que diu: Donzella farem un tracte, jo trec el meu ocellet. El teu ratolí petit cal deixar-li veure l’ocellet. Et sembla millor el ratolí que l’ocellet? I així arribarem a un tracte.

BIBLIOTECA ARÚS

Estàtua de la Llibertat

La reproducció a escala reduïda de La Llibertat il·luminant el món de Bartholdi que hi ha al vestíbul de la Biblioteca Pública Arús, és un dels elements més característics d’aquesta institució. Feta el 1894, es tracta d’una estàtua que no commemora cap fet històric, sinó que vol representar la llibertat com a força benefactora. Alhora, també és l’element central del programa iconogràfic de la Biblioteca, i expressa la idea que el coneixement és l’únic camí per arribar a la llibertat. El model en guix va ser obra de Manuel Fuxà, i l’execució en bronze repujat del bronzista Odoardo Luigi Razzauti, actiu aleshores a Barcelona.​

REAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI

Ram de tarongina, Benito Espinós Navarro

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi té els seus orígens en la creació de l’antiga Escola de Dibuix, més coneguda com l’Escola de la Llotja, que va donar formació a les persones que havien de treballar a la pròspera indústria tèxtil del nostre país. La falta de formació superior a Barcelona, provocada per la supressió de la Universitat, va deixar a les indústries sense personal qualificat per poder treballar. Els precs de la burgesia van empènyer a la Junta de Comerç a la creació d’escoles tècniques de formació, dirigides a cobrir la demanda del seu negoci. L’Escola de Dibuix va obrir les portes impartint formació en el dibuix de flors i ornaments per tal de poder estampar els teixits catalans que s’exportaven cap a l’estat espanyol i sobretot cap a Amèrica. Perquè els alumnes poguessin aprendre a dibuixar, l’escola va adquirir obres d’altres artistes i professors d’altres Acadèmies de l’estat. Aquest ram de tarongina de Benito Espinós és un dels exemplars de aquets primer temps de l’escola. Benito Espinós fou el director de l’Escola de Flors i ornats de l’Acadèmia de València, que el 1789 va enviar per disposició de la Junta de Comerç, diverses pintures de flors i dibuixos destinades a l’ensenyament d’aquesta especialitat a l’escola de la Llotja.

CASA ROCAMORA

Cristòfol Colom, Rafael Atché i Ferré

Al saló de la Casa Rocamora es pot veure una maqueta de l’escultura de Cristòfol Colom dissenyada per Rafael Atché i adquirida per Manuel Rocamora. Rafael Atché va néixer a Barcelona l’any 1851 i va cursar els seus estudis a l’Escola de la Llotja sota els ensenyaments dels escultors Agapit i Venanci Vallmitjana, al taller dels quals va treballar acabats els estudis. Va obrir el seu propi taller on treballà sobretot l’escultura de temàtica religiosa, i va realitzar un gran nombre d’obres de caràcter monumental.

No sabem quan Manuel Rocamora va adquirir aquesta peça que forma part de la col·lecció de peces d’escultura, pintura, ceràmica, entre d’altres que configuren la col·lecció que va forjar al llarg de la seva vida.

PALAUET CASADES

Llibre de Consolat: Tractant dels fets marítims. Johann Luscher, Barcelona, 1502

La peça que aquest mes presenta la Biblioteca de l’ICAB és un Consolat de mar de l’any 1502, pertany a la col·lecció del mateix títol que custodia el nostre centre, i que està composta per 24 edicions diferents. L’obra que tot seguit es presenta és la més valuosa i també la més rara. És un text imprès per J. Luschner, editor alemany que va treballar a Barcelona des del 1495. La gràcia de la portada està en diversos elements força il·lustratius. La bandera que oneja des del pal, ens pot semblar estranya, però és la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Diputació del General o Generalitat. El sol i la lluna que són als marges superiors ens indiquen el pas del temps. I per últim, fixeu-vos en els mariners, n’hi ha que parlen, i un d’ells saluda.

Els continguts del Consolat són cabdals per entendre els orígens del dret comercial, i és una de les més grans aportacions que ha fet el dret català al dret universal.

El Consolat de mar són tot un seguit d’ordenances i de costums marítims i comercials d’origen medieval, sembla que inicialment foren redactades a la ciutat de Barcelona. És la gran aportació del dret català al dret mercantil. Aquesta compilació fou traduïda a tots els idiomes predominants a l’Europa medieval i moderna: llatí, català, castellà, italià, anglès, neerlandès… Fet que conformà aquesta recopilació fos de facto el codi de comerç que regí tota la Mediterrània, fins i tot les seves normes foren referència i tot sovint esdevingueren dret comú aplicable a tots els mars des dels seus orígens al segle XIII fins que apareixerien els codis de comerç el primer terç del segle XIX. En elles s’estipula tot el que pot passar dins el comerç marítim, des de pagaments, mariners, ports…



sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org