Descobrim les peces de les Cases Singulars

Descobrim les peces de les Cases Singulars

CASA AMATLLER

RETAULE D’ANGOSTRINA

Antoni Amatller i Costa (1851-1910), que va iniciar el seu interès per col·leccionar vidre antic, va veure la necessitat de comptar amb un assessorament competent que l’orientés a l’hora d’incorporar noves peces a la seva col·lecció, i va sol·licitar els serveis de mossèn Josep Gudiol i Cunill (1872-1931), conservador del Museu Episcopal de Vic. La relació del xocolater i l’estudiós aviat va derivar en veritable amistat i en la més confiança mútua.

Antoni Amatller adquirirà una curiosa pintura romànica sobre fusta. Aquesta obra, procedent d’Angostrina i datada a finals del segle XII o principis del XIII, presenta la particularitat que és un retaule en lloc d’un frontal, la modalitat habitual de la pintura romànica catalana sobre fusta. Aquest fet la converteix en l’exemple peninsular més antic conegut del que serien les grans estructures d’època gòtica i posteriors. A més, mostra una extraordinària coincidència tipològica amb obres del nord d’Europa, com ara l’altar de Lisbjerg, a Dinamarca, de Mitjans del segle XII, la qual cosa fa evident l’existència d’una veritable identitat cultural europea ja des de l’edat mitjana.

Retaule d’Angostrina. Talla de fusta policromada i pintura al tremp sobre fusta. Obra catalana. Final del segle XII-principi del segle XIII

LA LLOTJA DE MAR

NEPTÚ

El pati de la Llotja de Mar està presidit per la font de Neptú, divinitat clàssica amb barba i abundants cabells acompanyat per dos dofins. Recolza el braç sobre el timó d’una nau, en una mà sosté un trident, i a l’altra el ceptre que simbolitza el seu domini. L’autor de l’obra és Nicolau Traver i Montanya, nascut a Barcelona a la segona meitat del segle XVIII, fou un dels escultors més rellevants del seu temps. Les seves obres són bàsicament de temàtica religiosa, sent l’autor de nombrosos retaules d’esglésies de la ciutat de Barcelona com el de Sant Vicenç de Sarrià.

Als peus de Neptú seuen dues nereides representades com a dones peix i cada una duu una petxina a la mà. L’artista, Antoni Solà i Llansas (Barcelona 1780-Roma 1861), fou un dels escultors més destacats del neoclassicisme europeu. Alumna de l’escola de la Llotja va ser pensionat a Roma on va desenvolupar la seva carrera artística fins a ostentar la presidència de l’Acadèmia de San Luca. Va defensar la imitació dels antics grecs i la recerca de la bellesa ideal.

Neptú, Nicolau Traver

BIBLIOTECA ARÚS

DICCIONARI ENCICLOPÈDIC DE LA MAÇONERIA

Primera obra d’aquestes característiques editada a Catalunya, va sortir en fascicles entre 1883 i 1891. Originàriament, era un projecte de Lluís Ricard Fors i Llorenç Frau, però a causa de les seves desavinences, l’obra es va estancar, i a partir de mitjan 1884 se’n va fer càrrec Rossend Arús, que la va dirigir des de llavors. El diccionari té encerts, com ara l’amplitud de temes tractats i la inclusió de plantejaments propers a l’exegesi bíblica. També inclou la primera biografia d’Arús que coneixem, i col·laboracions d’Eudald Canivell, primer director bibliotecari de la Biblioteca Arús, que hi realitza diversos retrats.

Imatge del Diccionario enciclopédico de la masonería, 1883-1891

PALAUET CASADES: BIBLIOTECA DEL ICAB

USATGES DE BARCELONA, 1402

La peça que us oferim és una imatge del manuscrit de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona dels Usatges de Barcelona de l’any 1402, enquadernada magníficament per Emili Brugalla. Aquest text fou donat per Guillem M. de Brocà el 1919. Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) eren la recopilació dels usos i costums que s’aplicaven a la ciutat comtat des del segle XII i que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s’hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del dret consuetudinari català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d’Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinomensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat jurídica catalana.

A partir del segle XII es van començar a recollir en els Usatges de Barcelona textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i cànons religiosos.

Encara que tradicionalment s’atribueix la promulgació dels Usatges a Ramon Berenguer el Vell, sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona (1251) on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona.

Imatge del manuscrit de la Biblioteca de l’ICAB dels Usatges de Barcelona, 1402

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI

ORIGEN DE L’ESCUR DEL COMTAT DE BARCELONA

La pintura representa la llegendària escena de Guifré el Pilós ferit que creà el seu escut d’armes. Guifré el Pilós fou un dels fundadors del Principat de Catalunya, fill i net de comtes, se li atribueix l’origen de la senyera. La llegenda narra que Guifré estava ferit de mort al seu llit després de la batalla, l’emperador Carles el Calb li demanà les seves últimes voluntats i el comte sol·licità un emblema pel seu escut. L’emperador posà la seva mà sobre la de Guifré i sobre l’escut daurat dibuixarà les quatre barres vermelles.

Aquesta obra va ser realitzada l’any 1843 per Claudio Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 1814-1889). Fou professor i un reconegut retratista, integrant del grup dels natzarens, va ser un dels representants del romanticisme medievalista que volia recuperar el passat històric de Catalunya impulsat per la Renaixença. L’artista apareix a l’escena vestit de guerrer.

Origen de l’escut del comtat de Barcelona. Oli sobre tela. 121×164 cm, Claudio Lorenzale i Sugrañes, 1843

CASA ROCAMORA

NINES I AUTÒMATS

Manuel Rocamora (1892-1976) tenia una col·lecció de nines i deia que gràcies a les seves nines es podia resseguir la història del vestit des del segle XVIII. Sentia un interès especial per les nines del segle XIX, les de les èpoques isabelina i romàntica. Les nines més luxoses presenten cap i cara de porcellana, d’altres són de fusta articulada i van engalanades segons la moda d’època.

Pel que fa a la col·lecció dels autòmats es valoraven tant pels seus moviments com per la indumentària que portaven. La col·lecció consta d’unes quaranta peces, quasi totes del segle XIX. Algunes de les peces són exemplars molt valuosos tant pels seus vestits, com per la varietat dels seus moviments.

Nines i autòmats de la Col·lecció de la Fundació Rocamora

PALAU BARÓ DE QUADRAS

MEDALLONS ESCULTÒRICS

A la façana principal del Palau Baró de Quadras destaca la tribuna correguda d’estil plateresc amb vuit finestres obra de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1863-1933) i d’Alfons Juyol (Barcelona, 1860-1917).

A la part superior estan esculpides 10 parelles d’homes i dona vestits amb indumentària medieval que es miren a la cara. Estan envoltats de la decoració floral pròpia de la façana. A l’interior del Palau es repeteixen les figures al voltant de l’escala principal.

Eusebi Arnau va iniciar els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts quan tenia quinze anys i es va formar al taller de l’escultor Josep Gamot i a París. Es va relacionar amb els arquitectes del Modernisme i va treballar profusament l’escultura aplicada a l’arquitectura en edificis destacats de la Barcelona de primers de segle. Alfons Juyol fou un destacat escultor modernista que va treballar principalment l’escultura aplicada a l’arquitectura. Tenia taller al carrer Muntaner de Barcelona, i la gran part de la seva obra la va fer junt amb Josep Puig i Cadafalch.

Relleus escultòrics del Palau Baró de Quadras



sweetporn.org dpfantasy.org new.wantedporn.org