Palau Baró de Quadras

Josep Puig i cadafalch

Avda. Diagonal, 373 – Barcelona

.01

La Barcelona del tombant de segle

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va tenir importants conseqüències per Catalunya i Barcelona. El recolzament dels catalans a la corona dels Habsburg i l’arribada dels Borbons a la corona espanyola va suposar un càstig per Catalunya. A més de la repressió política, Barcelona va esdevenir una ciutat militaritzada, dirigida per els governadors civils que no deixaven de ser militars. La construcció de la Ciutadella per tenir controlada la ciutat, la destrucció del barri de la Ribera, el manteniment de les muralles que envoltaven la ciutat, la supressió de les institucions catalanes, la prohibició de la llengua, l’eliminació de la Universitat, la supressió del comerç directe amb Orient i Occident… van ser algunes de les imposicions Borbòniques a la ciutat.

A meitats del segle XVIII, Barcelona havia començat el camí cap a la industrialització. Una indústria basada en el tèxtil cotoner i la fabricació de teixits indians que exportava cap a l’estat i cap a Amèrica. La Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies van significar un punt d’inflexió en aquest creixement industrial, però la mecanització tèxtil i la nova xarxa ferroviària de transports (1840, tren Mataró-Barcelona) van propiciar el canvi d’una societat agrària a una societat industrial.

Des de 1840 sorgeix de manera insistent la necessitat d’enderrocar les muralles per poder fer de Barcelona una ciutat moderna i industrial. El decret serà redactat el 1843, però no serà fins el 1854 que l’estat donarà el permís per fer-ho sota el crit de Abajo las murallas! El decret per l’enderrocament de les muralles comportà la necessitat de realitzar un projecte de nou model de ciutat. Des de la capital de l’estat es va proposar un projecte dissenyat per l’enginyer urbanístic Ildefons Cerdà.

Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876)

Ildefons Cerdà i Sunyer (Santa Coloma de Centelles, 1815-Caldas de Besaya, 1876) va ser enginyer, urbanista i polític català. Va néixer en el si d’una família tradicional catalana. Va estudiar al seminari de Vic, per continuar cursant matemàtiques i arquitectura a Barcelona (1832). Després va estudiar la carrera d’enginyer de camins a Madrid, graduant-se el 1841, a on va ingressar en el cos d’Enginyers de Camins, Ports i Canals. Va participar activament en la vida política, arribant a ser diputat a les corts de Barcelona el 1850, i president de la Diputació. El 1855 es presenta al concurs pel pla d’ampliació de la ciutat de Barcelona. Ildefons Cerdà presentarà el seu Plan del Ensanche de Barcelona que va ser aprovat el 1858 i redactat definitivament el 1859. El 1867 va publicar la seva Teoría General de la Urbanización, on va presentar les seves solucions als problemes de concentració demogràfica a les ciutats amb un gran creixement industrial, i que ja havia reflectit en el Pla Cerdà a Barcelona.

La mort dels seus dos germans, el van convertir en hereu del patrimoni familiar. Per aquesta raó va abandonar la seva feina al cos d’enginyers per tornar a Barcelona i dedicar-se plenament a la seva passió, l’urbanisme.

El Pla Cerdà comprenia la realització d’uns carrers paral·lels al mar i uns altres perpendiculars, amb amples avingudes diagonals. Els carrers tenien una amplada de 20 m., en alguns casos amb amplades superiors. Per facilitar el tràfic urbà, va proposar la idea de xamfrà, cada un de 20 m., que convertien les interseccions amb una mena de plaça. Les illes de cases no es construïen en la seva totalitat, sinó que, en dos dels costats, els altres havien de ser jardins. Els terrenys de fora muralla, que fins ara s’havien utilitzat com a camps agrícoles i zones militars, finalment quedaran urbanitzats creant-se el que tots coneixem com l’Eixample.

L’Exposició Universal del 1888 no només tindrà conseqüències a nivell urbanístic i arquitectònic, sinó que provocarà una transformació cultural a través de la Renaixença. Aquest moviment literari que té la voluntat de fer renéixer el català com a llengua i recuperar la història del país, poc a poc s’anirà imposant com un moviment cultural amb influència en totes les manifestacions artístiques, però amb un pes important en l’arquitectura i les arts aplicades. La nova burgesia catalana té inquietuds, un nou sentiment nacional i la necessitat de reivindicar el seu nou estatus social. Aquest nou moviment artístic és el que anomenem Modernisme, que anhela transformar la societat catalana i convertir-la en una societat moderna i nacional.

El Modernisme vol trencar amb les formes del passat i crear un nou art, és un moviment eclèctic que tindrà un important pes en l’arquitectura. L’arquitectura modernista suposà una renovació de les formes inspirades en la natura, la utilització de nous materials i un sentiment nacional. A Catalunya, el Modernisme adquireix una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d’Europa amb personalitats com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Aquest moviment cultural va impregnar totes les arts. A la resta de manifestacions artístiques apareixeran personatges tan rellevants com els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas, els escultors Eusebi Arnau i Josep Llimona, el moblista Gaspar Homar, el vitraller Lluís Rigalt…

dolor sit amet proin (1909)

La Diagonal

Va ser projectada per Ildefons Cerdà com una de les vies principals de l’Eixample, junt amb l’Av. Meridiana. L’Avinguda talla de manera obliqua la retícula de mansanes dissenyada per l’urbanista. Les dues avingudes es creuen a la Plaça de les Glòries, lloc on Cerdà va projectar el centre de la ciutat, i s’ajunten amb la Gran Via. El primer tram de la Diagonal va néixer el 1884 amb la construcció dels carrers que hi ha entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. El fet de començar per aquest tram era tan senzill com que era la part més elevada de la dreta de l’Eixample, encara que aquest sector ja pertanyia al municipi de Gràcia.

.02

La família Quadras

José Quadras i Prim (1822-1901)

José Quadras i Prim (13/10/1822-30/12/1901) va néixer a Vic i es va casar amb M. Rosa (Marieta) Feliu i Coma (Calella, 14/6/1835), amb la que va tenir tres fills: Manuel, Enriqueta i Antonio Quadras i Feliu. El pare de José Quadras va ser Pere Quadras i Camps (Vic, 1769-1853), un prestigiós escultor de Vic que estudià a Barcelona a l’escola de la Llotja i va ser pensionat a Roma. A la tornada a Vic va obrir un taller d’escultura a la Plaça Major des d’on va aplicar la seva formació neoclàssica. Va ser professor de l’Escola de Dibuix de Vic fins arribar a ser director.

El 1876, arrel del seu matrimoni amb M. Rosa Feliu i Coma, José Quadras esdevindrà el continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomas Coma i Miró, que el 1893 va canviar la raó social per Cuadras, Feliu i Compañia. Aquesta fàbrica havia estat creada el 1840 i era la pionera en la producció de teixits d’estam a Espanya. Quadras més endavant creà una altre fàbrica a Sabadell. La filatura d’estam és una branca dintre de la industria llanera que a finals del XIX va viure una modernització que a Catalunya es va centrar principalment entre Sabadell i Terrassa, arribant al seu creixement màxim durant la I Guerra Mundial. Els continuadors del negoci familiar foren els seus fills, Manuel Quadras i Feliu i el seu germà Antonio Quadras i Feliu.

Manuel Quadras i Feliu (1860-1927)

Manuel Quadras i Feliu (1860-1927) esdevindrà el I Baró de Quadras el 1900, títol atorgat per la Reina Regent Maria Cristina, mare d’Alfons XIII, en memòria d’una antiga Senyoria que datava de 1378. L’antiga senyoria o masia estava situada a Maçanes, a prop d’Hostalric, al mig d’un extens territori s’aixecava antigament el castell de la Baronia. Manel Quadras es casà amb Joana Veiret Xipell (1862-1939), i tindran dos fills: José i Maria Quadras Veiret.

El Baró havia demanat a PIC la rehabilitació de l’antic castell, i satisfet amb l’execució final li encarrega la remodelació de l’edifici que tenia a Barcelona, el futur Palau Baró de Quadras. PIC va transformar la masia d’Hostalric en un gran casal d’estil neogòtic, que disposa de tres pisos i dues torres amb merlets a cada costat. A unes de les parets de la construcció apareix la següent inscripció:

La Baronia de Quadras , engrandida per Ramon de Quadras el 8 de febrer de 1378. Perduda per en Joan de Quadras, menor, a 15 d’abril de l’any 1665. Recobrat son territori a 8 de Janer del any 1898 y son títol a 16 d’abril de 1900 per don Manuel de Cuadras.

PIC ja havia reballat a la comarca de La Selva, concretament a Lloret de Mar al Santuari de Sant Pere del Bosc, i al mateix cementeri.

L’escut de la família mostra 4 famílies, Quadras, Feliu, Prim i Coma. El nom complert del primer Baró de Quadras serà Manuel Quadras Feliu Prim i Coma.

El successor del títol serà el seu fill Josep de Quadras i Veiret (1889-1965), segon Baró de Quadras. De professió advocat. També fou tinent alcalde de Barcelona i es casà amb Pilar de Camps i de Casanovas, filla dels marquesos de Camps. La filla del I Baró de Quadras, Maria de Quadras i Veiret es casà amb Joan Nadal de Vilardaga, que el 1900 havia adquirit el Palau Mornau (actual Museu del Cannabis, carrer Ampla) i li havia encarregat a Raspall que li fes la remodelació.

El III títol de la baronia el posseeix actualment la filla de Josep de Quadras i Veiret, la Sra. Maria Juana de Quadras i de Camps. Casada amb Juan de Querol i de Müller, IV Comte de Rius, amb la que tenen una filla, Maria del Pilar de Querol i de Quadras.

.03

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (PIC) va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític català. Va ser un gran defensor d’un ideari de país i la il·lusió de veure’l plenament recuperat en tots els terrenys. Des de la vessant cultural i política va aportar recursos per a fomentar aquest pensament mitjançant els seus estudis sobre la llengua, l’ordenació jurídica o l’organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l’encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània. Va ser especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d’Empúries a partir de 1908.

Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Borgunyà, i la família es dedicava a la producció de teles a Mataró, ciutat on va viure i va cursar els seus estudis de secundària al col·legi de Santa Anna dels escolapis de Mataró. Ja amb 16 anys començarà a fer col·laboracions literàries d’un regust neoromàntic i patriòtic. PIC es mostrava molt interessat en els moviments nacionals emergents de l’època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d’una consciència nacional i per reformar la identitat de país enfront d’un parlamentarisme centralista. En els seus primers escrits es reflecteix aquest ideari:

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me?
Dels Berenguers i Jofres un sol no n’ha quedat?
Han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me?
I les barres catalanes, quin llamp les ha trencat?

Josep puig i cadafalch – Lorem ipsum dolor 1875

Puig s’interessa per la història, les arts i les ciències i decideix iniciar els estudis d’arquitectura a l’Escola Provincial d’Arquitectura el 1883, a la vegada que cursava els cursos de la llicenciatura de fisicomatemàtiques a la Universitat de Barcelona. De seguida s’implicà en política entrant al Centre Escolar Catalanista que era la secció estudiantil del Centre català de Valentí Almirall. En aquesta entitat va fer amistat amb importants personatges del catalanisme polític com Prat de la Riba i Cambó. Aquí començarà a formar part del grup de la Renaixença. Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889 a Madrid, i el 1891 acabà els seus estudis d’arquitectura a Barcelona amb l’admiració del director de l’escola, Elies Rogent i del seu professor predilecte Domènech i Montaner.

.04

El Palau Baró de Quadras

El Palau Baró de Quadras és un edifici remodelat per Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1906 per encàrrec de Manuel Quadras i Feliu, I Baró de Quadras. Els primers plànols de l reforma daten del 1902, i les primeres factures són ja de 1903.
L’edifici ja existia, havia estat construït en 4 pisos per un mestre d’obres el 1882 per encàrrec del comerciant Bonaventura Babot Guillermo. El 15 de juny de 1884 compra la casa Josep Quadras Prim, propietari de la societat tèxtil José Quadras y Prim. A la seva mort, l’edifici passarà a mans del seu fill gran, Manuel Quadras i Feliu, I Baró de Quadras. El Baró, satisfet amb la rehabilitació que Puig i Cadafalch havia fet a la masia que posseïa a Massanes (Hostalric) entre l’any 1900 i 1903, li encarrega la remodelació de la casa que havia heretat a Barcelona, amb façanes a la Diagonal i Rosselló. La masia de Maçanes l’havia transformat en un castell, que era el que desitjava després d’haver rebut el títol de Baró atorgat per la Reina Regent. Els llibres de comptabilitat informen que la reforma de la casa de la Diagonal s’inicia el 1903 i finalitza el 1906.

Fou una de les primeres cases construïdes a la Diagonal. Tot i que la finca no era gaire atractiva ja que no tenia més de 12 metres d’amplada de façana, PIC va saber atorgar-li una aparença vistosa. Realitzà una reforma radical d’una casa pre-existent amb façana al carrer Rosselló i on només va reutilitzar uns pocs elements estructurals. És un clar exemple del goticisme de PIC i de la preocupació per part de la família de manifestar la possessió d’un títol nobiliari recentment aconseguit. L’edifici ens fa pensar en els palaus gòtics barcelonins on repeteix l’ús d’escultures goticistes amb profusió de l’ús de la ceràmica de colors amb certa influència de l’arquitectura islàmica.

Façana

El Palau té dues façanes completament diferenciades, amb dos estils diferents. La façana de la Diagonal bastida amb pedra tallada connecta amb les cases anteriors, i la de Rosselló és un simple arranjament de la que ja existia, seguint la tipologia de les façanes de l’Eixample.<br /> La façana principal de l’edifici és la que dóna a la Diagonal, és una barreja d’estils on destaca el plateresc de la tribuna correguda amb vuit finestres, i que a sobre té un balcó flamíger amb pinacles i mènsules amb quatre portes. També cal destacar l’estil nord-europeu de les mansardes a sobre el teulat i el voladís de sota.

Interior

Es parteix de l’esquema organitzatiu d’un palau gòtic, amb un pati central des del que s’accedeix al pis principal i, al voltant del mateix s’obren les habitacions principals que s’il·luminen a través de les finestres de les façanes o des dels patis interiors adossats a les mitgeres.</p> <p>Els interiors ens transmeten un regust musulmà. Abans d’accedir a l’escala noble, hi ha el pati central sota tres arcs amb columnes de pedra i capitells amb ornaments florals. Al centre del pati hi ha una font pròpia d’un pati andalusí i una claraboia que combina el vidre i el vitrall i que permet l’entrada de llum natural a la vivenda.

Saló

Espai que dóna a la Diagonal, el carrer principal. L’estança està formada per un sala i unes columnes que separen un segon espai en forma de galeria. Des de la cantonada es pot veure el Sant Jordi i la Casa de les Punxes.</p> <p>Destaca la marqueteria dels parquets i els esgrafiats florals de les parets, les parets estaven folrades de tela. Les columnes són de marbre amb les bases i els capitells decorats amb motius florals. Les finestres de la galeria són de fusta amb la base i la part de dalt decorada amb uns vitralls tiffanis. Les columnes que envolten la sala estan separades per arcs arabitzants. Enteixinat de fusta al sostre policromat, i amb uns grífols que “aguanten” les bigues.

Menjador

L’estança està formada per un sala i les columnes que dibuixen de nou una galeria. Destaquen les targes de vitrall, la porta corredissa de llautó amb fulles d’acant, la llar de foc i la llenyera, a la qual s’accedeix per una porta camuflada. El terra és de marqueteria de parquet.</p> <p>La llar de foc, entre dues columnes amb curiosos capitells, és l’element més destacat amb un ostentós escut de la família.

Bany

El bany del palau avui en dia no existeix, ja que la casa ha tingut diferents usos. De fet va ser una de les primeres “cambres de bany” de la ciutat tal i com ho entenem nosaltres avui en dia. Amb banyera, pica, tocador i un WC de fusta. Les parets enrajolades des del terra fins al sostre. I un vitrall fet amb esferes de vidre.

Cuina

Situades als baixos, van ser transformades en despatxos quan es va instal·lar el Museu de la Música.

El 1972 la casa es va vendre a l’Ajuntament de Barcelona que el va destinar a Museu de la Música.

A principis dels anys 80 s’instal.la el Museu de la Música, que marxa al 2001 a l’Auditori, i al 2003 es transforma en seu de Casa Àsia fins el 2013. Actualment és la seu de l’Institut Ramon Llull.

.05

Que és L’Institut Ramon Llull

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalanes a nivell internacional.

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic que té com a objectiu promoure a nivell internacional els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament, i la producció cultural catalana en d’altres àmbits com les arts visuals, el disseny, l’arquitectura, les arts escèniques, la música o el cinema.

L’Institut Ramon Llull fomenta els intercanvis artístics i culturals a l’exterior i dona suport als estudis de llengua en l’àmbit universitari.

El Palau Baró de Quadras, catalogat com a Monument Històric Artístic d’Interès Nacional és la seu de l’Institut Ramon Llull des de l’any 2013.

Información Visitas

Visita guiada

Visita en grupo

VISITES TEATRALITZADES

VISITES ESCOLARS

PASSAPORT CASES PUIG I CADAFALCH