Palauet Casades

Antoni Serra Pujals

Mallorca, 283 – Barcelona

.01

El palauet dels advocats

El Palauet Casades, actual seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, es troba situat al carrer Mallorca, 283, entre els carrers Roger de Llúria i Pau Claris.
Els seus orígens es deuen a l’encàrrec que va fer Pau Casades al mestre d’obres Agustí Serra i Pujals per convertir uns terrenys de que disposava en la seva residència familiar. El 1924, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va comprar l’edifici a la família per instal·lar la seva seu.
Al llarg dels anys, les necessitats del Col·legi han fet que els espais es vagin ampliant destacant dos grans intervencions. Una el 1950 que va canviar la façana principal de l’edifici situant-la al xamfrà de carrer Mallorca amb Roger de Llúria. I una altra en els primers anys 70, al carrer Mallorca, amb una edificació moderna totalment diferent a la construcció del Palauet.
De tota manera, el Col·legi d’Advocats ha respectat el palau original que es conserva avui dia.

El lloc escollit per Casades per construir el seu habitatge particular era encara un lloc on s’havia construït molt poc. Això es deu al fet que fins a la dècada de 1870 aquesta zona estava ocupada pels coneguts Camps Elisis, l’espai d’oci i esbarjo més important de la ciutat. Els jardins van ser inaugurats el 1853 i eren una combinació de jardins, parc d’atraccions, salons de ball, concerts, cafès … estaven situats en paral·lel a Passeig de Gràcia i s’estenien del carrer Rosselló fins Aragó, delimitant amb Torrent de l’Olla.

A poc a poc, els terrenys dels Camps Elisis van anar cedint espai a la pressió urbanística. Aprovat el Pla Cerdà el 1860, la zona començarà a omplir-se d’edificis unifamiliars, habitualment de 3 pisos, i els famosos jardins desapareixeran sense deixar rastre

.02

Pau Casades I Espoy

Pau Casades i Espoy havia nascut a Agramunt el 1819. Ja de jovenet, i en una data indeterminada, va abandonar el seu poble natal per dirigir-se a Barcelona. A la seva arribada a la ciutat es va posar a treballar en les empreses del banquer Manel Girona. Amb l’experiència i els coneixements adquirits obrirà el seu propi negoci dedicat als estampats sobre tela utilitzant motlles de fusta. A la fi de segle va liquidar el negoci i l’hi va vendre a un industrial basc. A partir d’aquest moment es dedicarà a invertir en la compra de terrenys urbanitzables a Barcelona.

Es va casar amb Dolors Xinxó Marton i van tenir un únic fill, Francesc Casades Xinxó. El 1882, convertit ja en un empresari pròsper decideix construir-se la seva casa unifamiliar a l’Eixample de Barcelona.

Pau Casades va morir el 1902 a l’edat de 82 anys, i el seu fill Francesc va morir el 1915. Pau Casades i Espoy va iniciar la compra d’uns solars a l’Eixample de Barcelona que pertanyien a diferents propietaris, amb la finalitat de conformar una sola finca al xamfrà dels carrers Mallorca i Roger de Llúria. La seva intenció era construir una residència unifamiliar amb jardí.

Fins a aquest moment, el seu habitatge era als carrers Marquès de Barbarà, 37, al barri del Raval, on també tenia el seu negoci d’estampats tèxtils fundat ja al voltant de 1860.

.03

El Palauet Casades

El Palauet Casades s’assenta sobre un solar amb una superfície edificable de 3.665 m2 aproximadament. Resultat de la compra de diferents solars a cinc propietaris.

El 17 de novembre de 1892 Pau Casades demanarà a l’Ajuntament de Barcelona el permís per a la construcció d’un edifici d’habitatges, que amb les dependències annexes ocupava 824 m2. La resta del terreny estava destinat a jardí i hort, amb una extensió de 2.841 m2. El conjunt de la residència va ser acabat en 1885, i aquest mateix any Pau Casades va decidir augmentar la superfície de la seva propietat adquirint l’immoble que hi havia al solar del carrer Roger de Llúria.

Els plànols del projecte van ser signats per Antoni Serra Pujals, un mestre d’obres de l’època del qual no tenim massa informació. El Palauet va ser, segurament, l’edifici més important que va construir en la seva carrera professional, i representa un dels pocs exemples que es conserven avui dia de la primera arquitectura que es va realitzar a l’Eixample.

Façana

El Palauet Casades tenia la façana original al carrer Mallorca, d'acord amb els plànols originals, a banda i banda de la porta principal s'estenien unes tanques d'obra amb les seves reixes de ferro i que envoltaven la propietat.</p> <p>L'edifici és de quatre plantes i està compost per subterrani, pis principal, i uns pisos a nivell superior. Les quatre plantes revelen en el seu exterior la jerarquia dels espais d'ús intern, diferenciant clarament els que pertanyien a la família Casades i els destinats al servei.

Vestíbul

L'entrada per l'accés del carrer Mallorca ens endinsa en un vestíbul presidit per un tram d'escales que puja al nivell real de la planta baixa. La seva decoració consisteix a alternar pilastres adossades de marbre vermellós i plafons d'estuc imitant el marbre amb altres tonalitats. El sostre del vestíbul també és de guix en imitació als enteixinats de fusta. Destaquen les dues llums de llautó a banda i banda de la porta que dóna accés a la planta baixa, i que tenen forma de drac alat, un tipus de llum molt a la moda a la fi del segle XIX. En una de les parets del vestíbul s'accedeix al semi-soterrani que originalment tenia la funció de celler.

Planta Baixa

Travessant el vestíbul accedim a la planta baixa, on l'element més destacat és el pati, que actua com a espai central que distribueix l'habitatge i proporciona una il·luminació zenital a la part de l'edifici més allunyada de les façanes. L’escala noble regula totes les comunicacions de l'interior de la casa. La decoració de la casa està atribuïda a Eduard Llorens i Masdeu.</p> <p>La decoració i estructura del pati ens fan pensar en les antigues casa pompeianes, ja que confirma el seu paper principal i protagonista de l'edifici. Es distribueix en una successió de columnes que envolten un espai rectangular a l'estil clàssic, encara que la seva construcció no es va fer com en un inici on s'havien projectat dues files de columnes.

Sala de confiança o Despatx

Era una de les sales que s'utilitzava per rebre les visites i per tant la seva decoració i mobiliari estava a l'alçada d'una sala de recepció. Actualment, no es conserva la decoració ni mobiliari original. Però podem veure un retrat de Manuel Duran i Bas realitzat pel pintor Antoni Caba (1838-1907), que va ser un dels més destacats retratistes del seu temps i que forma part de la col·lecció d'art del Col·legi d'Advocats. A nivell de mobiliari pràcticament no es conserva res de l'original, excepte les cadires de braços i els bancs de l'antiga sala de Juntes del Col·legi on apareixen les inicials i l'escut, i que van ser realitzades per Gaspar Homar.

Capella

Situada entre l'escala noble i la sala de confiança. Era habitual en l'època que tota casa de cert nivell tingués un espai dedicat a Déu. La seva decoració ens transporta a l'època medieval, un gust apreciat en l'època i utilitzat de manera constant. La decoració actual és posterior, quan la propietat ja era del Col·legi d'Advocats. Està present una escultura de Sant Ramon de Penyafort, patró del Col·legi, i diferents peces cedides per li Museu Diocesà de Barcelona.

Escala Noble

L'escala noble dona accés exclusiu a la planta principal de l'edifici. Els materials utilitzats són els mateixos que els del pati central, amb plafons que imiten el marbre i un curiós sostre de guix pintat com si fos fusta amb peces de colors que podrien ser perfectament ceràmica. Al plafó central, de fusta, apareix una cara amb trets indígenes. La resta de la coberta és d'estuc.<br /> Presideix l'escala un vitrall de colors amb una figura de perfil al centre. Durant el Franquisme, al peu de l'escala es va instal·lar un plafó pels caiguts per la pàtria, que va ser substituït el 1998 per l'actual.<br />

Pis Principal

Des de l’escala noble s'accedeix al pis principal, que és el nivell més important de l'edifici ja que és on es desenvolupa la vida familiar. Aquí trobem els dormitoris, les sales que precedien i separaven les diferents càmeres, i els àmbits destinats a la higiene personal. Igual que a la planta baixa, hi havia també una divisió jeràrquica dels espais, quedant reservada la part davantera amb façana al carrer Mallorca a les estances privades del matrimoni Casades. I la resta de les habitacions per a la resta de la família.<br /> Cal destacar la decoració de les pintures murals de les parets del pati. Decoració realitzada de nou per Eduard Llorens, en aquest cas ens representa les dotze estacions de l'any.

Dormitori Matrimonial

El dormitori principal de la casa, destinat al matrimoni Casades, estava situat a la façana del carrer principal de l'edifici, al carrer Mallorca. S'hi accedeix a través d'una porta corredissa, en què entres a una gran sala. A ambdós extrems de la sala se situen els dormitoris de cada un, de Pau Casades i la seva esposa, que com marquen els cànons de l'època, dormien en habitacions separades. Les dues estances presentaven particularitats concretes, i no eren idèntics.

Eduard Llorens i Masdeu (Barcelona, 1837-1912)

Pintor i decorador català, format a l’Escola de la Llotja i després a París sota les ordres de Glevre. Es va especialitzar en la decoració d’interiors i va ser un dels pintors de més renom de la seva època

.04

L’edifici de 1950

El 1950 l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona necessita una ampliació de l’edifici que s’ha convertit en la seva seu, i decideixen encarregar l’ampliació a l’arquitecte Agustí Borrell i Sensat (1910-1971). Des de l’inici la idea és continuar la línia del palauet original, construint un cos perpendicular a l’original i seguint la façana pel xamfrà. De fet, la part exterior de l’edifici construït en la dècada dels 50 i l’original semblen una sola finca.

La intervenció més important que es realitza amb aquesta ampliació és l’eliminació de la façana lateral que donava al xamfrà, i el canvi de façana principal. Per remarcar la nova façana principal, es construeixen tres grans finestrals amb arcs al pis principal, i la façana retirada queda precedida per uns jardinets. La nova façana queda coronada per quatre escultures realitzades Jaume Duran i Castellanos, les quals representen d’esquerra a dreta:

Ramón Berenguer IV

Sant Ramon de Penyafort,
patró del Col·legi

Sant Iu,
patró dels notaris

Alfons X el Savi

La nova seu del Col·legi es va inaugurar el 14 d’abril de 1953. Les grans novetats d’aquesta ampliació van ser la construcció d’una biblioteca i d’una sala d’actes.

Per la porta principal s’accedeix al vestíbul i a l’escala noble que es desenvolupa en grans trams circulars i que dóna accés a la Biblioteca al pis superior i al Saló d’actes al soterrani.

Vestíbul

El vestíbul ens dóna la benvinguda amb les lletres ICAB. Que corresponen a les inicials de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, acompanyats de la data d'inauguració de l'edifici, 1953, i altres dates importants dins el dret català. Totes elles estan fetes en metall.</p> <p>L'escala realitzada en marbre i pedra de Figueres està presidida per una escultura de Minerva, presumiblement del segle XVIII. A les parets es poden observar pintures al·legòriques obra d'Ernest Santasusagna i Santacreu (1900-1964), que va ser un dels representants de la pintura acadèmica catalana.

Sala d'Actes

La Sala d'Actes té una capacitat de 350 persones. Té una forma circular i està acabada amb revestiment de fusta. La il·luminació és també zenital a partir d'una claraboia que ocupa el pati de butaques. S'han d'esmentar les dues escultures dels laterals de l'escenari que representen Juli Cèsar i Palas Atenea.

Biblioteca

En les ordenacions fetes en la seva creació ja es preveia que ``a mesura que ho permetessin els fons del Col·legi``, es crearia una biblioteca per a ús dels advocats col·legiats. Però la biblioteca trigar molt a ser una realitat. El 1838 s'habilitava una dependència del Palau de l'Audiència, avui dia el Palau de la Generalitat, i s'acordava l'adquisició d'un lot de llibres perquè els col·legiats els poguessin tenir a mà i consultar. Amb aquest limitat fons es creava la base del que seria una de les biblioteques jurídiques més importants d'Europa. Serà Manuel Duran i Bas (Barcelona, 1823-1907) la persona que donarà l'impuls definitiu a la biblioteca durant la seva deganat. El va ser advocat i polític català, arribant a ser ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de Maria Cristina. Manuel Duran presentarà a la Junta un informe on demanava que una quarta part dels ingressos per validació obtinguts pel Col·legi fossin dirigit automàticament a la biblioteca. D'aquesta manera es destinava uns diners a l'adquisició de llibres.

La nova biblioteca està inspirada en la biblioteques angleses, amb tot el seu mobiliari de fusta. Presideix la sala el patró del Col·legi, Sant Ramon de Penyafort, representat en un bust. Sant Ramon de Penyafort va ser un religiós dominic català i un dels grans especialistes en dret canònic a l’Edat Mitjana. El bust original va ser concebut per l’escultor va ser Eusebi Arnau (c1895). Segons consta en acta, aquesta obra va ser encarregada a Arnau el 18 de desembre de 1895. L’escultura formava part de la Sala de Juntes de l’antiga seu del Col·legi, instal·lat a la Casa de l’Ardiaca. El bust original estava acompanyat de dues escultures d’àngels que sostenien una palma i una esfera, i emmarcant el conjunt dues columnes jòniques amb garlandes a cada costat. Actualment, es conserva el bust original.

També cal destacar la “Sala dels Usatges”, inaugurada el 1962 quan el Col·legi va commemorar el 900 aniversari dels Usos de Catalunya. El codi va ser el primer codi civil de Barcelona, que explicava els usos i costums. Van ser les primeres lleis catalanes.

.05

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Encara que l’exercici de l’advocacia està provat que es practica des del segle XIV, la seva organització gremial no va tenir lloc fins el 17 de gener de 1833, seguint el que prescrivia una Reial Cèdula que exigia la formació de corporacions professionals del Dret en les capitals que comptaran amb audiència o Chancillerías com era el cas de Barcelona.

Com molts altres gremis, en els seus inicis no van comptar amb una seu pròpia i es reunien en el domicili de Miquel Llobet, el degà escollit. Després de 4 anys van poder reunir-se en una dependència del Convent de Sant Felip Neri, i el 1857 en una estada de l’Audiència Territorial al Palau de la Generalitat.

En 1866 el Col·legi ja pot comptar amb un local propi en règim de lloguer al pis principal del número 8 del carrer de la Lleona, cantonada amb Avinyó. El 1896 van ocupar la primera planta de la Casa de l’Ardiaca, on van estar fins a 1924 quan adquireixen el Palauet Casades, al nº 283 del carrer Mallorca.

No hem d’oblidar que es tracta d’una institució constituïda primordialment per vetllar pels interessos dels professionals de l’advocacia.

L’actual seu del Col·legi d’Advocats està formada per tres edificis construïts en èpoques diferents. Dels tres, el més antic ja existia quan la corporació d’advocacia decideix canviar de seu per una finca situada al xamfrà del carrer Mallorca amb Roger de Llúria. En aquells moments, 1924, s’adquireix la residència de la família Casades, un petit espai de jardí i dependències de les antigues cavallerisses. Al llarg dels anys, el col·legi va anar ampliant la seva seu adquirint terrenys i construint un nou edifici en els anys 50, i un altre en els anys 70.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en grup