Casa Felip

Telm Fernández Janot

calle Ausias Marc, 20 – Barcelona

.01

Introducció

La Casa Felip és un edifici situat al número 20 del carrer Ausias Marc de Barcelona, a l’illa coneguda com la “zona d’or del tèxtil”. Aquesta zona de l’Eixample es va enriquir a la fi del segles XIX quan la nova burgesia va encarregar la construcció de les seves residències per viure amb les seves famílies i al costat de les manufactures tèxtils que s’havien instal·lat a la zona i de les quals alguns eren propietaris.

La construcció o remodelació dels edificis responia al nou ideari innovador de finals de segle que defensava l’arquitectura com un art total i integrador, i que alhora va promoure la revitalització dels oficis artesans. Un moviment artístic que coneixem com a Modernisme, i que va tenir una expressió particular i singular a Catalunya. L’enderrocament de les muralles que voltaven la ciutat, la nova urbanització de l’Eixample a través del Pla Cerdà i l’Exposició Universal del 1888 van ser la plataforma que van permetre un canvi radical de la ciutat de Barcelona. Seguint els models de les grans capitals europees, es va crear un nou concepte d’habitatge de tal manera que es van deixar de construir palauets familiars i individuals per edificar cases de veïns on el propietari vivia al pis principal i obtenia un rèdit dels lloguers de la resta dels pisos a altres famílies que els llogaven.

.02

Telm Fernández Janot, l’arquitecte

Telm Fernández Janot va néixer a Barcelona 1855 i va morir a la mateixa ciutat en 1926. L’any 1873 ingressarà a l’Escola Superior d’Arquitectura on es va llicenciar en 1876.

En els seus inicis va exercir d’arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassoles, encara no integrat a la ciutat de Barcelona fins 1897. Entre els seus treballs hi havia la façana de l’Ajuntament que va ser construïda el 1884 i lamentablement enderrocada el 1968.

Ràpidament va ser sol·licitat per l’alta burgesia per dissenyar els seus habitatges. Entre les seves obres destaca la casa de Modest Andreu al carrer Ali Bei, construïda entre 1902 i 1906, i l’ampliació de l’edifici de la Central Catalana d’Electricitat, original de 1896-1899 de Pere Falqués. També va ser l’arquitecte de les conegudes com cases Felip al carrer Ausias Marc, dos edificis entre mitgeres que segueixen l’estil de l’època.

.03

Manel Felip i Sintas

Manel Felip i Sintas

Manel Felip i Sintas va ser la persona que va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Telm Fernandez. Nascut prop de l’any 1858, era fill d’Bonafici Felip i Badia i Maria Sintas i Parpal. El pare de Felip era originari de Cardona i es dedicava a l’activitat tèxtil.

Seguint l’herència familiar es va dedicar també al tèxtil, especialitzant-se en la llana i el cotó. Es va casar amb Elvira Perez Capdevila, la família del dirigia l’empresa tèxtil Enrique Perez i Germans.

El 1905 va encarregar a Telm Fernandez i Janot la construcció d’un edifici en uns terrenys que posseïa a l’Eixample com a residència familiar. El matrimoni va anar a viure al pis principal de la finca, a la Casa Felip.

El matrimoni no va tenir fills, i a la mort de Manel Felip el 2 de febrer de 1913 a l’edat de 55 anys la seva hereva universal va ser la seva dona Elvira, que morirà al febrer de 1936. A la mort d’Elvira sense descendència, la Casa Felip la hereten les seves nebodes, i el 1975 l’adquireix l’Ordre dels Germans Salesians del Tibidabo. Cinc anys més tard s’instal·larà al pis principal l’empresa tèxtil Noguera i Vintró, i el 1990 es convertirà en la seu del Cercle Comtal. Finalment, el 1997 l’antiga residència dels Felip és adquirida pel Sr. Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic i col·leccionista d’art contemporani. Després d’una important restauració del pis principal sota la direcció de Joan Llopis, el Sr. Vila instal·larà les oficines de la Fundació Vila Casas creada el 1986 per promocionar l’art contemporani català.

.04

La Casa Felip

La Casa Felip és un edifici situat al districte de l’Eixample de Barcelona que porta el nom de la persona que va encarregar la seva construcció, Manel Felip i Sintas. És un edifici que consta de planta baixa i cinc pisos realitzat a l’estil modernista, la construcció va tenir lloc entre 1905 i 1913, i que està situat al costat d’un altre edifici de Telm Fernandez que també havia encarregat Manel Felip. De fet, Felip posseïa uns terrenys a l’Eixample i en l’any 1901 va encarregar a l’arquitecte que li construís un edifici de pisos al número 16 del carrer Ausias Marc. Segurament content amb el resultat, en els terrenys contigus que també eren de la seva propietat li encarregarà un edifici de nova planta on anirà a viure amb la seva dona Elvira a la planta principal.
La Casa Felip consta de soterrani, baixos, tres pisos i el terrat. Al terrat es va instal·lar el servei de la casa, així com el xofer i el porter. La novetat de l’època va ser eliminar els pisos baixos i guanyar espai a peu de carrer per instal·lar comerços.
L’edifici és una mostra rellevant de l’ideari de l’època, del Modernisme, on destaca la proliferació de les arts aplicades que tenen un paper principal en el interior de l’edifici: vitrall, esgrafiat, forja…

Façana

El Palau té dues façanes completament diferenciades, amb dos estils diferents. La façana de la Diagonal bastida amb pedra tallada connecta amb les cases anteriors, i la de Rosselló és un simple arranjament de la que ja existia, seguint la tipologia de les façanes de l’Eixample.</p> <p>La façana principal de l’edifici és la que dóna a la Diagonal, és una barreja d’estils on destaca el plateresc de la tribuna correguda amb vuit finestres, i que a sobre té un balcó flamíger amb pinacles i mènsules amb quatre portes. També cal destacar l’estil nord-europeu de les mansardes a sobre el teulat i el voladís de sota.

Vestíbul

Un cop a l'interior, les protagonistes són les arts decoratives, que tenen un paper determinant en la decoració de la casa. L'arquitecte ens planteja un vestíbul a l'estil d'un palauet, amb una impactant escala principal reservada als propietaris, i un gran arc de guix que ens dóna accés a l'ascensor, a l'escala dels veïns i a la cabina del porter. Totes les parets estan decorades amb estuc i esgrafiat amb diferents motius florals i amb una gamma cromàtica de tonalitats ocres i verds. El treball podria ser obra de Joan Paradís, estucador que va treballar en importants edificis durant aquests anys.

Interior

A l'interior de l'habitatge es conserva l'arquitectura i decoració de principis del segle XX, harmonitzada amb algunes de les obres d'art contemporani de la col·lecció del propietari. Contrast interessant i que queda integrat en la decoració del pis principal. La porta d'entrada al pis principal és de fusta de roure decorada amb ferro forjat i un vidre translúcid. Al centre es representa un gira-sol, vinculat a la devoció a Déu. Encara que també té una relació amb el possible origen americà dels negocis dels Felip. El gira-sol es repeteix constantment a l'interior de l'habitatge, i apareix en els sostres.

Capella

Al hall de l'habitatge trobem la capella particular de la família, on tenim coneixement que es celebrava missa els diumenges amb assistència d'amics i veïns. La capella és una mostra de la religiositat dels propietaris. És un espai de petites dimensions al qual s'accedeix a través d'una porta de fusta decorada amb motius florals en la seva part exterior, i que contrasta amb les pintures d'àngels celestials de la part posterior de la porta. Al sostre es representa la Sagrada Eucaristia. L'estètica de la capella la identifiquem amb l'ideari del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució creada el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, defensora de la moral catòlica i les virtuts familiars.

Saló de respecte

Situat a la façana d'Ausiàs Marc trobem el saló de visites. És d'estil rococó renovat recordant la seva decoració a la dels palaus francesos del segle XVIII. Aquest canvi de decoració i està recuperació d'estils i gustos del passat és molt habitual en aquesta època. És un espai que mostra riquesa i ostentació, amb la intenció de recordar els salons aristocràtics de la França de Versalles El sòl de l'estada és geomètric amb marqueteria de fusta de boix, bedoll i noguera en tres colors. El saló també està dividit en dos espais separats per una arcada que descansa sobre columnes de marbre de Carrara amb capitells decorats amb motius vegetals i daurats.

Servei

El passadís que dóna accés als espais de servei transmet un estil decoratiu diferenciat amb uns dissenys més simples però no per això de menys bellesa. Destaca la gran finestra en forma de papallona que permet l'entrada de llum a la cuina de la casa. La cuina conserva actualment les ceràmiques originals que van de les parets fins al sostre, i les petites escales que donen accés a un petit espai de sostre baix que havia d'utilitzar el servei dels Felip. Per aquest petit passadís també es pot veure la porta de servei del pis principal.

Saló familiar

Ens situem ja a la part privada o familiar dels Felip, el saló. S'accedeix a través de dues portes que combinen fusta amb motius vegetals i vitralls translúcids de vidre plomat amb temes florals. En saló-menjador està concebut com una estada íntima, que contrasta enormement amb el luxe i la riquesa del saló de respecte. En el seu interior podem observar la bellesa de les arts decoratives en els seus mosaics, fusta, vitrall ... El mobiliari del saló no es conserva actualment a l'habitatge, però es pot veure al Museu del Modernisme de Barcelona, el conjunt va ser realitzat pel moblista Joan Busquets.

Llar de foc

Lambert Escaler i Milà (1874-1957) és l'autor de les representacions figurades del saló. Va ser reconegut en la seva època com a autor de figures femenines de terracota policromades. Les seves obres s'inspiren en artistes com Alphonse Mucha, creant figures femenines amb el cabell ondulat, com en moviment, amb l'ideari del cos femení com a ideal de bellesa. Les portes del saló estan coronades per dues representacions femenines que al·ludeixen a les virtuts de la dona. És l'autor de la gran xemeneia representada amb una figura femenina de l'hivern i que supera el fred amb la calor de la llar. La boca de la xemeneia està treballada amb metall, i un ampli arrambador de fusta amb motius florals i un ric sòcol al sostre esculpit en roses i flors pintades de daurat.

Vitral

Just davant de la xemeneia podem veure el vitrall que dóna accés a la part posterior de l'edifici i l'antic jardí. El vitrall és la joia de la casa, fa deu metres de llarg per dos d'alt. L'autor és Antoni Bordalba, i es tracta d'una de les millors obres modernistes. El finestral de tres trams està format per tres panells de vitrall executats amb la tècnica del plomat i tires de coure. Es presenta un paisatge idíl·lic d'arbres florits, camins de pedra, el riu ... que serveixen com a marc decoratiu de tres nimfes agafades per la mans i ballant que podrien fer referència a les tres Gràcies: Aglaia (bellesa), Talia (festivitat) i Eufrosine (joia). Són la deesses del desig, la bellesa, la natura, la creativitat humana, la fertilitat...

Dormitori principal

A banda i banda de la sala hi ha dues portes que donen accés als dormitoris.<br /> El dormitori principal, el del matrimoni Felip, s'accedeix per una porta corredissa de vidre plomat amb motiu florals i de grans dimensions. La copa de la porta del dormitori principal es distingeix per la representació d'una parella en actitud amorosa, amb el personatge masculí tocant un instrument, que simbolitza l'amor del matrimoni.

.05

La fundació Vila Casas

La Fundació Vila Casas va ser creada el 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas. És una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectius principals:
-La recuperació del patrimoni arquitectònic
-La promoció de l’art Català contemporani

Disposa de 5 espais expositius a Barcelona, Torroella de Montgrí i Palafrugell. Tots ells situats en edificis emblemàtics i que exposen la col·lecció particular del propietari.

El primer local i actual seu de la Fundació es troba des de 1997 al carrer Ausiàs Marc de Barcelona. Vila Casas va recuperar el pis principal de l’immoble conegut com a Casa Felip, un edifici modernista. El 2004 va adquirir els baixos i el soterrani de la casa contigua nº 22 per obrir sales d’exposició. Segons la premissa del Sr. Vila Casas “Tradició i cultura són els eixos o signes d’identitat del nostre País”.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en grup