Casa Museu Amatller

Josep Puig i Cadafalch

Passeig de Gràcia, 41 – Barcelona

.01

La família Amatller

Antoni Amatller Costa va néixer a Barcelona el 1851, en el si d’una família de xocolaters, i serà un representant de la burgesia il·lustrada catalana de tombants de segle, sorgida de la Renaixença i que entre altres coses va fer possible el modernisme gràcies al seu mecenatge. Es va casar amb Càndida Cors Circuns, i van tenir una filla, Teresa Amatller Cros. El matrimoni es va separar, i tal com s’especifica als capítols de separació, la Teresa aniria a viure amb el seu pare a l’edat de 4 anys. Antoni Amatller no es va tornar a casar mai. Candida va marxar a viure a Itàlia i quan va enviduar el 1910 es va tornar a casar. La seva filla Teresa no va perdre mai el contacte amb la seva mare, durant la Guerra Civil Espanyola va emigrar a Itàlia amb la mare i acabada la guerra la va portar de nou a Barcelona comprant-li un pis al carrer Via Augusta.

dolor sit amet proin (1815-1857)

La família Amatller era oriünda de Molins de Rei. L’avi d’Antoni Amatller, Gabriel Amatller, es va traslladar a Barcelona a les acaballes del segle XVIII i va instal·lar la seva petita indústria artesana a una casa llogada al carrer Manresa, al barri de Santa Maria del Mar. Es conserven factures data des del 1797 que deixen constància d’aquesta activitat. L’ocupació napoleònica va obligar a molts industrials a abandonar Barcelona; Gabriel Amatller va continuar la producció temporalment a Agramunt, i una vegada acabada la Guerra d’Independència (1808-1814), va tornar a la ciutat i va comprar la finca del carrer Manresa.

Els seus fills, Antoni Amatller Ràfols (1812-1878) i Domingo Amatller Ràfols (1814-1877), seran la segona generació de xocolaters. Crearan la societat Amatller Hermanos, que ampliava el negoci amb el comerç de fruits colonials, i així s’asseguraven el subministrament de les millors seleccions de cacaus, sucres i vainilles per a fabricar xocolata. Barcelona encara és una ciutat dintre muralles però on ja es respiren els primers símptomes de la Revolució Industrial, que modernitzarà la ciutat (sortida al mar, tren..) i farà que les primeres fàbriques es situïn dins muralles, a la faldilla de Montjuic.

Antoni Amatller Costa (1851-1910)

En aquest context va néixer Antoni Amatller Costa (1851-1910), fill d’Antoni Amatller Ràfols. Als 19 anys, recent casat, el seu pare i el seu tiet l’envien en viatge de formació a l’estranger, on va visitar les principals fàbriques de xocolata suïsses i franceses, per tal de que es preparés per fer-se càrrec del negoci. Poc després del viatge, el 1872, Amatller Hermanos es va dissoldre de comú acord i va donar lloc a una nova societat amb el nom d’Antonio Amatller. El més jove dels Amatller es va ocupar de reorganitzar l’empresa, i per fer-ho va posar en pràctica els coneixements adquirits a Europa. A la casa del carrer Manresa es van instal·lar les oficines administratives, i la producció es va industrialitzar. Es va construir una nova fàbrica a Sant Martí de Porvençals (actual Avinguda Icària, carrer del cementiri, a la Vila Olímpica), amb la maquinària alemanya i francesa més moderna, que es va inaugurar el 1878. Al mateix temps, l’empresa va començar a utilitzar tècniques publicitàries per ampliar el seu mercat. Fruit d’aquesta política va ser l’expansió per tota Espanya d’una marca de xocolata que avui en dia encara perdura.

.02

Les col·leccions de vidre de la Fundació Amatller

L’impuls de la col·lecció l’inicia Antoni Amatller que reuní més de tres-centes peces de les quals més del noranta per cent corresponen a l’antiguitat. La seva filla, Teresa Amatller, va afegir un centenar de peces equilibrant però el seu interès entre el vidre antic i el modern. A la mort de Teresa Amatller, la col·lecció quedà sota la custòdia de la Fundació Amatller, que Teresa havia creat el 1941. La col·lecció serà enriquida per 350 peces més procedents de la col·lecció del que fou president de la Fundació entre 1960 i 1973, Joan Prats Tomàs i la seva esposa, M. Dolors Sedó Peris-Mencheta. Amb aquesta aportació, els vidres de la col·lecció superen ja el 750.

  • Colección Caballero Infante

    Francisco Caballero-Infante y Zuazo (+1906/7) va ser arqueòleg, catedràtic, arabista i historiador. Establert a Sevilla juntament amb José Gestoso Pérez i Demetrio de los Ríos, emprengué, pels volts de 1886, les excavacions a Itàlica. El 1894 Antoni Amatller visità a Francisco Caballero-Infante que li va manifestà la seva voluntat de desfer-se dels vidres romans que havia reunit amb l’única condició que no fos treta d’Espanya. Després d’unes curtes negociacions, el 9 de juny del mateix any es tancà el tracte en virtut del qual Amatller es convertí en propietari de 211 peces, que constituïen una mostra ben representativa del vidre de la Hispània romana.

  • Col·lecció Franz Merkens

    El 1905, Amatller demanarà Ms. Gudiol que vagi a Colònia ja que es venia la col·lecció Herr Franz Merkens, de la qual va adquirir trenta-tres peces. Vidres representatius de la producció pròpia de les províncies germàniques de l’imperi romà.

  • Col·lecció Hakky-Bey

    Antiquari i col·leccionista turc establert a París amb un especial interès per les arts islàmiques. Amatller va comprar 3 lots de vidre dels 109 que es subhastaven. No serà fins a final de la seva vida que Antoni Amatller aconsegueixi les obres més antigues de la col·lecció. El 1908 s’iniciaren les excavacions a Empúries sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, d’on Amatller adquirí cinc balsameres de fabricació oriental datades entre el segle III-I a C. Encara anteriors seran els vidres que el xocolater va comprar a Egipte en el seu viatge entre febrer i març de 1909.

  • Col·lecció Durighello

    Joseph-Ange Durighello (1861-1924) era descendent d’una família veneciana de comerciants. A partir del 1860, després d’una veritable febre d’excavacions a les terres de l’antiga Fenícia i Galilea en la que van aparèixer més de vint mil vidres antics, el jove Durighello va poder triar les peces més selectes. Així va reunir una notabilíssima col·lecció que amplià amb altres objectes arqueològics. Teresa Amatller va adquirir el 1911 unes 40 peces de la col·lecció. Teresa va continuar comprant peces però amb un criteri més orientat cap al vidre modern. Les peces modernes són totes de producció hispànica, principalment, catalanes, aragoneses, valencianes o castellanes, amb una cronologia que oscil.la entre el segle XVI i XIX i prou representatives de les diverses tipologies habituals: copes, vasos, almorratxes, pots de farmàcia... la peça més espectacular de la col·lecció és un raríssim barrilet d’ofertori delicadament esmaltat, trobat a Badajoz però que pot ser atribuït als tallers catalans del segle XVI.

  • Col·lecció Prats-Sedó

    Joan Prats i Tomàs (1901-1973), advocat i membre del patronat de la Fundació Amatller, gran aficionat als llibres. Amb la seva esposa M. Dolors Sedó i Peris Mencheta, van reunir al llarg de 40 anys dues importants col·leccions, una de pintura de la que feu donació al MNAC, i l’altre de vidre que donaren a la Fundació Amatller. Escollit com a president de la Fundació i sense descendència va voler correspondre a la Fundació amb la donació de la seva col·lecció i biblioteca de vidre. Integrada per 347 peces, 74 pertanyien a vidre arqueològic, 12 a medieval majoritàriament islàmic, i 266 modern.

Teresa Amatller Cros (1873-1960)

Fruit del matrimoni entre Antoni Amatller i Càndida Cros Circuns, no es va casar mai i per tant no va tenir descendència.
El seu pare havia escrit una clàusula en el seu testament on s’especificava la seva voluntat de que la casa i les col·leccions Amatller passessin a l’Ajuntament de Barcelona per obrir el Museu Amatller si ella moria sense descendència. En conseqüència, l’any 1941 va decidir crear la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i demanà a Josep M. Gudiol Ricart la redacció d’un projecte bàsic per la nova fundació. Inspirant-se en la solució adoptada per la filantropa i col·leccionista nord-americana Helen Clay Frick (1888-1984), filla del magnat de l’acer i el carbó, Henry Clay Frick (1849-1919), amb la Frick Collection a la seva residència a Nova York, i la Frick Art Library, Gudiol va proposar la Fundació Amatller. Gudiol coneixia prou bé la Frick Collection ja que havia treballat sis mesos de l’any 1930.
La Fundació Amatller d’Art Hispànic neix amb dues finalitats: d’una banda, la conservació de la casa i les col·leccions, i de l’altre, la propulsió de la recerca de la història de l’art a través de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

.03

Josep Puig i Cadafalch

Puig s’interessa per la història, les arts i les ciències i decideix iniciar els estudis d’arquitectura a l’Escola Provincial d’Arquitectura el 1883, a la vegada que cursava els cursos de la llicenciatura de fisicomatemàtiques a la Universitat de Barcelona. De seguida s’implicà en política entrant al Centre Escolar Catalanista que era la secció estudiantil del Centre català de Valentí Almirall. En aquesta entitat va fer amistat amb importants personatges del catalanisme polític com Prat de la Riba i Cambó. Aquí començarà a formar part del grup de la Renaixença. Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889 a Madrid, i el 1891 acabà els seus estudis d’arquitectura a Barcelona amb l’admiració del director de l’escola, Elies Rogent i del seu professor predilecte Domènech i Montaner.

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me?
Dels Berenguers i Jofres un sol no n’ha quedat?
Han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me?
I les barres catalanes, quin llamp les ha trencat?

Josep puig i cadafalch 1875

Josep Puig i Cadafalch (PIC) va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític català. Va ser un gran defensor d’un ideari de país i la il·lusió de veure’l plenament recuperat en tots els terrenys. Des de la vessant cultural i política va aportar recursos per a fomentar aquest pensament mitjançant els seus estudis sobre la llengua, l’ordenació jurídica o l’organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l’encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània. Va ser especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d’Empúries a partir de 1908.

Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Borgunyà, i la família es dedicava a la producció de teles a Mataró, ciutat on va viure i va cursar els seus estudis de secundària al col·legi de Santa Anna dels escolapis de Mataró. Ja amb 16 anys començarà a fer col·laboracions literàries d’un regust neoromàntic i patriòtic. PIC es mostrava molt interessat en els moviments nacionals emergents de l’època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d’una consciència nacional i per reformar la identitat de país enfront d’un parlamentarisme centralista. En els seus primers escrits es reflecteix aquest ideari:

.04

Una volta a la Casa Amatller

La Casa Amatller és una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre l’any 1898 i el 1900.
La casa ja existia, era un edifici construït el 1875 pel mestre d’obres Antoni Robert i coneguda com a Casa Martorell. Un edifici de tres pisos, d’estil neoclàssic propi del Pla Cerdà. Antoni Amatller compra l’edifici el 1898 i li encarrega a Puig que li faci una remodelació. Puig i Cadafalch va intervenir específicament en la reforma de la façana, planta noble, el vestíbul, els espais comuns (escala de veïns i celobert), i l’estudi fotogràfic al capcer de la Casa. Puig i Cadafalch inicià el seu projecte amb diversos esbossos de la façana que avui en dia es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que es van trobar entre aquells que Puig va amagar a casa seva durant la dictadura. La forta personalitat del propietari i interessos propis es veuen reflectits en el treball de l’arquitecte.

Façana i Vestíbul

Puig trencarà l’homogeneïtat suggerida pel Pla Cerdà amb la seva proposta, no només perquè l’edifici excedia l’alçada permesa per l’Ajuntament de Barcelona, sinó per la utilització de diferents materials que van donar color a la façana: ceràmica, ferro, esgrafiat, vitrall... Tot i l’aparença asimètrica i fins i tot desordenada que mostra la façana, Puig va seguir un cànon que es repeteix a la façana i que està marcat pels ferros que sostenen el balcó principal. Per tant, la desorganització de la façana no és real sinó aparent.

Menjador

Situat a la zona més càlida de la casa i amb sortida al pati de l’illa. Els terres són de marbre i el mobiliari obra dels germans Salat, amb un aspecte medievalitzant, destaquen la parella de tinells i la taula central. El sostres amb bigues de fusta ens traslladen a una època passada.

Saló

Situat a la zona més càlida de la casa i amb sortida al pati de l’illa. Els terres són de marbre i el mobiliari obra dels germans Salat, amb un aspecte medievalitzant, destaquen la parella de tinells i la taula central. El sostres amb bigues de fusta ens traslladen a una època passada.

Dormitori d’Antoni Amatller

A la porta del seu dormitori podem veure una segona definició del propietari, integrada per una al·legoria del col·leccionisme, flanquejada per una garsa amb una bossa dels diners i un parell de mussols que simbolitzen, respectivament, el control estricte de l’economia i la vigilància constant.

Despatx

El despatx es troba al centre del pis principal, i es pot accedir des de la porta principal i des de la porta de veïns. Era el lloc on Amatller probablement rebia les visites i on es podia concentrar a treballar.</p> <p>Destaca el sostre, un dels més treballats de la casa, on Puig va combinar l’esgrafiat amb la ceràmica policromada i la vidriada, recobrint i decorant les bigues.

.05

La transformació de la Mansana de la Discòrdia

La Mansana de la Discòrdia és el nom que van donar els barcelonins al conjunt de cases situades al Passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. En aquesta illa de cases de l’Eixample barcelonina hi trobem representades tres cases dels tres arquitectes més importants del Modernisme: Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch, Casa Lleó i Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Montaner, i Casa Batlló (1904-1906) d’Antoni Gaudí.

dolor sit amet proin (1815-1857)

El Passeig de Gràcia va ser l’eix principal del Pla Cerdà entre els anys 1860 i 1890. Al seu voltant es van establir un conjunt de cases unifamiliars o palauets com els de la família dels Marquesos de Marianao, la família Robert… El 1891, l’Ajuntament farà un canvi en la legislació existent on s’incrementarà l’edificabilitat i es reduiran les restriccions en la composició de les façanes. Aquesta modificació en la legislació va significar que moltes cases unifamiliars o palauets fossin substituïts per edificis d’habitatges. El permís per poder canviar la composició de les façanes i la possibilitat d’acabar els edificis amb coronaments decoratius o elements ornamentals que sobresortien, van esborrar la proposta d’homogeneïtat del Pla Cerdà, i va provocar que es reformessin moltes façanes d’edificis ja existents.

.06

Evolució de la Casa fins als nostres dies

El 1941 Teresa Amatller Cros encarrega a Josep Gudiol la creació de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic amb una doble finalitat: la conservació de la casa Amatller i les seves col•leccions; i la propulsió de la recerca de l’art hispànic. I regida per un patronat.

Per aquesta segona finalitat es va crear una biblioteca que avui conté aproximadament uns 30.000 llibre d’art espanyol i una fototeca amb més de 350.000 fotografies de patrimoni. Teresa Amatller va comprar el mateix 1941 l’Arxiu Mas. Adolf Mas va ser un fotògraf que va treballar la fotografia documental i va fer expedicions arreu d’Espanya fotografiant patrimoni. Anys més tard es van adquirir altres arxius que van completar l’arxiu.

Información Visitas

Visita videoguia

Visita guiada

Visita en grup

Visita educativa

NITS ESTIU: VISITES TEATRALITZADES I COPA DE CAVA

PASSAPORT CASES PUIG I CADAFALCH