Biblioteca Arús

Rossend Arús i Arderiu

Passeig de St Joan, 26 – Barcelona

.01

Els llibres dels maçons, obrers i anarquistes

La Biblioteca Arús, situada al Passeig Sant Joan de Barcelona, és un centre de recerca de referència dels moviments socials dels segles XIX i XX. Fundada el 1895 per voluntat de Rossend Arús, la Biblioteca es va instal·lar a la casa on vivia Arús.

En els seus inicis disposava d’uns fons de 24.000 volums, que s’han ampliat a través de donacions i adquisicions fins als nostres dies.

Rosend Arús I Arderiu (1845-1891)

Rosend Arús i Arderiu va néixer a Barcelona el 1845. Va ser un filantrop i lliure pensador, que es va desmarcar de les idees de la seva època. Va ser un personatge profundament anticlerical i tolerant, que va viure en parella 8 anys i no es va casar. La seva dona es deia Dolors Bermúdez d’Arús.
Home de teatre, promotor i empresari de teatre, també actor amateur i dramaturg. Un activista social que va ser cofundador del Centre Català, primera organització política catalanista al costat de Valentí Almirall, Pitarra …

Fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d’ultramarins i colonials, que provenia d’una família benestant de L’Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das a la Cerdanya. Pel seu caràcter el podríem definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d’ideologia republicana federal, un catalanista lliure pensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de les persones que l’envoltaven.

Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866, a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i en el 1884 ja tenia el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès). També apareix com a membre d’altres lògies: La Veritat, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Puresa núm.2 (Lisboa), Unió Ibèrica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), perfetta Unione (Itàlia ) i al Gran Consell de la Maçoneria portuguesa. Va crear la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de perfil catalanista i de la qual serà un mestre venerable. El 1886 es va celebrar l’Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús va ser escollit gran mestre de la maçoneria catalana. Per arribar a difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d’una societat moralment molt estricta, Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques: La Llumanera de Nova York, La Llum …, i també va col·laborar en publicacions satíriques de l’època com l’Esquella de la Torratxa o la Campana de Gràcia.

Arús va morir en 1891. Va ordenar als seus hereus que quan morís, creessin una biblioteca per formar les classes populars utilitzant la seva fortuna, el seu pis i el seu fons particular. Aquesta voluntat no apareix en el testament, sinó que es va transmetre via oral als seus hereus de confiança. En el seu testament va nomenar marmessor i hereus de confiança a Valentí Almirall i Antoni Farnés perquè disposessin dels seus béns en la forma que creguessin més convenient amb l’objectiu de complir la seva voluntat, tal com els havia manifestat de paraula: la creació de la Biblioteca Pública Arús.

.02

La Biblioteca Pública Arús

La Biblioteca Pública Arús es va inaugurar el 24 de març de 1895 amb la intenció que fos una biblioteca per a la instrucció del poble treballador.

Es va organitzar una inauguració solemne amb una cerimònia en la qual es van lliurar prop de 15.000 signatures d’adhesió. Van participar més de 150 entitats cíviques, tres bandes de música, diverses corals i els Cors de Clavé. El director-bibliotecari va ser Eudald Canivell, tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf, amb Martí Pons com a conserge i Joan Dídac Gallego com a porter i auxiliar.

Tal com desitjava Rossend Arús, la biblioteca es va instal·lar a la que va ser la seva residència al Passeig Sant Joan de Barcelona. Un edifici del mestre d’obres Pere Bassegoda i Mateu, i reformat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El decorador va ser Josep Lluís Pellicer, però també van intervenir en l’obra Manuel Fuxà en l’escultura, Lluís Razzauti a les reproduccions escultòriques en bronze, Joan Sunyol va ser el ebenista, Tomàs Torrents el pintor i decorador, Lluís Nogués el marbrista, els vitralls de Coll i Escofet i Joaquim Cortada el gravador de metalls.

Va tenir en els seus inicis 24.000 volums que comprenien totes les àrees del coneixement d’aquella època i que avui dia es conserven a la biblioteca. Aquest fons inclou matèries molt diverses com filosofia, religió, ciències socials, dret, idiomes, biologia, botànica, medicina, art, música, literatura, geografia i història; a més d’obres generals com diccionaris, premsa … D’aquests, 160 llibres fan referència a la maçoneria i van ser donació del propi fundador Rossend Arús.

El fet que la biblioteca tanqués les seves portes al públic el 1939, amb motiu de la Guerra Civil, i no reprengués la seva activitat fins a 1967, la va lliurar de les purgues del Franquisme i ha permès que el seu fons arribés pràcticament intacte a nosaltres. La seva reobertura es realitzarà d’una manera molt discreta.

Actualment, la Biblioteca Arús és un centre de recerca especialitzat en història i cultura del segle XIX i XX. Que ha conservat aquest fons inicial testimoni de l’època en que es va fundar. I compta amb un fons especial de moviment obrer, anarquisme i maçoneria que ha anat completant gràcies a donacions.

El fons actual és de 75.323 volums.

Vestíbulo y escalera

La escalera de honor de la entrada hace referencia al Santuario de Atenea de Grecia, un santuario consagrado a la libertad que finaliza con la reproducción de la Estatua de la Libertad de Nueva York. Un reproducción reducida con algunas diferencias, como las cadenas rotas en los pies y la inscripción de la tabla que lleva en la mano que en NY es la fecha de la independencia y en Barcelona pone Alma libertas que quiere decir libertad que alimenta, que protege, es decir, desvincula la libertad de cualquier hecho histórico. La Biblioteca Arús es un espacio de libertad.

Sala de lectura

Es la original de la Biblioteca. En el techo se pueden ver 9 plafones que antiguamente conservaban representaciones pictóricas de museos, bibliotecas y centros educativos como la British Library o la Biblioteca del Vaticano. La Biblioteca Arús estuvo 28 años cerrada y las pinturas se perdieron. Fue rehabilitada en los años 80 sin poder recuperarlas.</p> <p>En las paredes también aparecen una serie de nombres entre los que destacan los nombres de Servet, médico que fue quemado por sus teorías de defensa del aparato circulatorio; Darwin, Moisés y Mahoma, Poe, Victor Hugo, Miguel Ángel, Fortuny, Mozart... El nombre de Darwin es muy atrevido para la época por su teoría de la evolución.

Sala de exposiciones

Es la sala donde se realizan las exposiciones propias de la Biblioteca.</p> <p>La definición actual de la Biblioteca Arús sería una Biblioteca de investigación especializada. La Biblioteca Arús tenía 3 objetivos: formar, informar y distraer.</p> <p>Durante 80 años fue general y de acceso público, esto no quiere decir que fuera la primera biblioteca pública de la ciudad. Pero fue la primera biblioteca moderna, de acceso general a la modernidad que se expresa en aspectos relevantes: tuvo sala de exposiciones desde el primer día donde se exponían las piezas más emblemáticas o los documentos importantes para la historia de la imprenta.

Pasillo

Actualmente hay una exposición de libros relevantes del fondo de la Biblioteca Arús. También destacar el baño, que para la época era muy amplio y además era de carácter público.

Sala de Música

Originalmente era una sala de música donde los usuarios podían venir a interpretar las partituras. Hay un piano de tecla y un armónium que es un instrumento de viento y tecla.<br /> La sala fue reformada, antes no existía la librería y había baldosas blancas y una tarima para interpretar.</p> <p>Era una sala polivalente que también estaba preparada para ser sala de conferencias, y estaba presidida por la Venus de Milo.

En l’actualitat, la Biblioteca Pública Arús és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis. El centre és d’accés públic, encara que va dirigida sobretot per la seva especialització a investigadors, estudiants universitaris o persones interessades en la societat del segle XIX i XX.

Informació Visites

Visita guiada

Visita en grup

Especial Marató TV3 – Visites per a adults i nens