Reial Acadèmia de Belles Arts

Joan Soler i Faneca

Passeig Isabel II, 1- Barcelona

.01

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

El fort poder econòmic de Barcelona, impulsat sobretot per el seu poder marítim, farà que el rei, Pere IV d’Aragó, dit el Cerimoniós (1319-1387), autoritzi la creació d’un espai on realitzar les transaccions comercials, així es farà construir la Llotja en un edifici de dos pisos. Barcelona s’havia convertit en un gran port marítim, i les transaccions comercials les gestionarà el Consolat de Mar en aquest nou edifici.
Durant la Guerra de Successió (1701-1714) l’edifici va patir molt.

La victòria dels Borbons va suposar la derrota de Catalunya i Barcelona. Des d’aquests moments, Barcelona es transformarà en una ciutat militaritzada i quedarà encerclada dins la muralles que ja existien. Les conseqüències de la derrota suposarà la construcció de la Ciutadella, la destrucció del barri de la Ribera, la desaparició de les Universitats de Catalunya i la creació d’una de nova universitat a Cervera com a premi a la seva fidelitat, el tancament del comerç directe al port de Barcelona i l’obligació a passar pels ports de Cadis o Sevilla per poder comerciar.

La llotja va esdevenir una caserna durant la guerra, després va tenir diversos usos: paller…
Però el poder econòmic de la ciutat no va desaparèixer, Barcelona era una ciutat de menestrals i comerciants, i els Borbons hauran d’acceptar la creació de la Junta de Comerç (1758) que s’instal·larà a la Llotja. El Decret de Nova Planta suposa la supressió del Consolat de Mar, però Ferran VI es veurà obligat a crear la Junta Particular de Comerç que s’instal·larà a la Llotja.

.02

Colecció de la Acadèmia

El Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts és continuador directe d’un dels primers museus d’art que van existir a Catalunya, el de l’escola Llotja, que va crear un museu amb finalitats pedagògiques, aplegant obres que servissin de models als estudiants, com exercicis dels professors o dels alumnes pensionats (Madrid, Roma, París) i premiats. També va ampliar el fons amb les obres procedents de les esglésies i convents afectats per la guerra del francès i les desamortitzacions. Per les aportacions dels acadèmics quan fan el seu ingrés. Tots els artistes de Catalunya han passat per l’Acadèmia per a formar-se. La col·lecció està formada per un art molt acadèmic i molt normatiu, però a la vegada imprescindible per a la formació dels artistes. De fet, a l’Acadèmia trobem l’art català dels segles XVIII i XIX.

La col·lecció està formada per 750 pintures, 266 peces d’escultura, medalles i diverses arts; més de 5000 dibuixos; uns 1500 plànols i dibuixos d’arquitectura; unes 1000 estampes, i més de 3000 fotografies. Amb la creació de la Junta de museus el 1907 les millors obres de l’Acadèmia marxen al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Actualment hi ha dipositades al MNAC les 92 millors obres de la col·lecció de l’Acadèmia, entre elles les pintures de Caracci procedents de l’església de St. Giacomo de Roma o les pintures de Sant Francesc d’Asis de Viladomat.

En total s’exposen 388 obres. Al saló d’actes trobem l’obra més institucional (presidents de l’Acadèmia i directors-professors de l ‘Escola):

Joan Giralt (1772-1814)

Retrat de Pasqual-Pere Moles, gravador del rei de França, va ser el primer director de l’escola Llotja. És una còpia d’un original de Vicente Lopez que es conserva al MNAC

Antonio Caba (1838-1907)

Retrat de Pere Pau Montanya, és un dels principals pintors setcentistes catalans, va ser professor de pintura de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona des de 1775, i exercí la seva direcció fins a la seva mort el 1797. Artífex de moltes de les restauracions de l’edifici. Joan Giralt va estudiar a La Llotja i es va casar amb la filla de Pere Pau Montanya

Antonio Caba (1838-1907)

Retrat del Marquès d’Alafarràs, 1884.<br /> Fet per encàrrec per iniciar una galeria de presidents de l’Acadèmia. El retratat és Joaquim Desvalls i Sarriera, primer president de l’Acadèmia entre 1850 i 1877.

Josep Arrau Barba (1802-1872)

Retrat de Ferran VII, 1832.<br /> És un retrat institucional que ens mostra la influència del Romanticisme a Catalunya. Aquest moviment es diferenciarà de la resta d’Espanya ja que s’inspirarà en el model alemany que dóna importància al contingut i no a la forma. És un moviment que reivindica la terra, la llengua... i reivindica la que consideren la millor època de Catalunya: la edat mitjana (recuperació del gòtic)

Pelegrí Clavé (BCN 1811-1880)

Retrat de Josep Valls i Nadal. Pastel sobre tela. pintura en seda, la va posar de moda Vicent Rodés.<br /> -Salvador Molet (BCN 1173-1836), pintures de Flors. Salvador Molet va començar la seva formació a la Llotja, després va ser pensionat a València per seguir les classes de Benito Espinós a l’Escola de flors i ornats. Tornà a BCN i fou professor de la Llotja de la classe de flors fins a la seva mort.

Informació Visites

Visita en grup